Porta incògnita (reedició conjunta de Bosc endins i Matèria obscura. Barcelona, Destino, 2002, p. 196.Setembre: nou curs; mares que es retoquen el maquillatge al retrovisor del cotxe mentre l'embotellament serpenteja pel carrer a la sortida del col·legi; tornem als vells bars després de l'estiu, encaixam la vella americana, les corbates; l'encís de la tardor, la moda femenina; ocres senectes de la nova vida

Autor: Valentí Puig i Mas (Palma, Mallorca, 14 d'abril de 1949), escriptor i crític literari.



Font: Porta incògnita (reedició conjunta de Bosc endins i Matèria obscura. Barcelona, Destino, 2002, p. 196.



Foto: Carles Mercader.

T’escric des d’ací, molt lluny de casa. La pluja va mullant els vidres bruts del bar estrany on, ara, em trobe esperant un got de vi i un poc d’engany. No tinc més solució, ja ho saps: l’engany. I m’ompliré tot d’ell, per anar vivint, per anar aguantant, per anar estimant

Autor: Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995), cantautor i actor valencià.


Cançó completa:

Estimada Antònia:

T’escric des d’ací,
molt lluny de casa.
La pluja va mullant
els vidres bruts
del bar estrany
on, ara, em trobe esperant
un got de vi
i un poc d’engany.
No tinc més solució,
ja ho saps: l’engany.
I m’ompliré tot d’ell,
per anar vivint,
per anar aguantant,
per anar estimant.
T’he enviat els diners,
com tots els mesos.
Per ara no hi ha augment.
Paciència, tot arriba.
Me n’he guardat uns quants
per a comprar-me un abric.
L’hivern, sense el teu cos
és molt més cru.
Diuen que em passaran
a una secció més descansada.
I, si Déu vol, molt prompte
trobaré casa.
I vindreu tu i la nena.
El company del meu “cuarto”
ha estat malalt.
La grip, coses molt d’ara,
ja saps… l’hivern.
Fa més d’una setmana
que espere carta.
Esteu malalts?
Em feu patir moltíssim,
tan lluny de casa.
L’any que ve, potser
tindrem cotxe.
Qui ho havia de dir!
I escola per a la nena
sense pagar.
I diners suficients
per a no plorar.
Tot això, però, ja saps…
lluny de casa,
allò que no s’oblida
ni tan sols amb vi,
aquest que tinc jo ara
posat a taula.
Encara plou, Antònia.
Demà serà diumenge
i no passejarem tots tres junts
per la plaça del poble.
Cuideu-vos molt. Besades.
Escriu-me més sovint.


Font: Vist al bloc Des de la Mediterrània, on diuen: "Amb aquesta Carta a casa, l’Ovidi Montllor (1942-1995) ens apropa una mica a aquelles persones que han d’emigrar, deixant la casa i la família, per poder-se guanyar la vida i alimentar els seus. Podeu escoltar aquesta cançó al seu disc Crònica d’un temps (1973).

Felicitats a les dones que van soles a prendre copes i a llegir als bars de vins i a les cocteleries

Autora: Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental, 1966), escriptor catalana.

Font: D'un article al diari ARA (08/02/2012).