La diversitat lingüística pot semblar cara, però ho és tant com la democràcia. El monolingüisme jivaritza

Autor: Màrius Serra i Roig (Barcelona, 1 de maig de 1963), escriptor i ludolingüista.

Font: "Cim o càstig". A: Hodel Dilluns (24/02/2013).


Nota: "El mot jivarització (amb ve) és un derivat de jívaro que no vol dir pas ‘convertir en jívaro’ (com es podria deduir automàticament de la formació), sinó que s’usa figuradament per referir-se a una pràctica d’alguns pobles jívaros consistent a reduir els caps dels guerrers enemics morts en combat. No es tracta d’un terme, sinó més aviat d’una forma argòtica."

Érem, som i serem republicans i catalanistes, perquè som liberals, perquè és un sentiment de la nostra ànima que ens ha dut a sentir i a conèixer les necessitats del nostre pobleFem vots perquè tots els demòcrates catalans siguin ben units, en una veritable germanor, en el moment de la restauració de les llibertats de Catalunya, per a mantenir els seus drets, dins d’un nou món de llibertat, democràcia i justícia

Nota: Avui fa 55 anys que va morir Josep Irla. 

Autor: Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 - Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958), polític. President de la Generalitat a l'exili (1940-1954).


Font: Carta de Josep Irla a Jaume Creus sobre el futur polític de Catalunya. Cogolin (Provença), 12 de gener de 1945.

En aquest país no existeix això que s'anomena teixit de la democràcia, que ens fa creure més en nosaltres mateixos, i que ens fa parlar gairebé amb inseguretat

Autora: Soledad Puértolas Villanueva (Saragossa, 3 de febrer de 1947), escriptora espanyola.

Font: "Lo que la cháchara política esconde" (El País, 09/03/2013).

Context: Laberintos, atajos y recovecos para negar la evidencia. La novelista y académica Soledad Puértolas ve en todos ellos una gran incapacidad para reconocer los errores. “Son negaciones con tal rotundidad que te quedas asombrada y perpleja porque quieren que no veamos lo que vemos”. Demuestra, según Puértolas, el distanciamiento total con los gobernados y la falta de consideración y respeto. Y va más allá, o más acá, cuando afirma. “En este país no existe eso que se llama tejido de la democracia, que nos hace creer más en nosotros mismos, y que nos hace hablar casi con inseguridad”. Vestigios de la herencia de la educación religiosa y el sistema dictatorial, que hace que, según la escritora, los españoles no acaben de ser, realmente, personas libres e independientes.

La democràcia no és un sistema que triem sinó una cultura a què aspirem

Autor: Albert Pla Nualart, filòleg i responsable lingüístic del diari ARA.

Article complet: La sensació de corrupció generalitzada en un context de profunda crisi posa en qüestió més que mai l'actual sistema. I com que al sistema l'anomenem demo-cràtic, alguns arriben a afirmar que qüestiona la democràcia.
La frase del líder d'Unió recolzaria en el següent sil·logisme: "Si l'actual sistema és democràtic i la demo- cràcia és el menys dolent dels sistemes, qualsevol alternativa a l'actual sistema serà pitjor".
Per reforçar-lo es branda el fantasma d'Itàlia. La persecució implacable dels jutges als polítics corruptes, la Tangentopoli, va tenir un desenllaç molt pitjor: Berlusconi.
Però el sil·logisme és fal·laç perquè encara hi ha una gran distància entre la raquítica democràcia que tenim i una de plena. Tanta, que fins i tot podem dubtar que sigui el mateix sistema.
I és que el problema de fons, el més terrible, és que no puguem assegurar que els ciutadans són millors que els polítics que elegeixen. I que arribem a pensar que val més deixar la democràcia en mans de professionals i assumir-ne la corrupció com un mal menor.
La frase de Duran pot abocar a una contradictio in terminis: a salvar la democràcia de la democràcia. Però prevé contra un perill gens negligible: que quan tots els que l'han fet la paguin pugi al poder un Berlusconi hispànic.
Per sortir de l'atzucac cal tenir clar que la democràcia no és un sistema que triem sinó una cultura a què aspirem. Una cultura que només creix i madura quan el model econòmic afavoreix la cohesió social en lloc de destruir-la. 

Font: "Si fem net vindrà un Berlusconi?". Article publicat al diari ARA (03/02/2013).

Amo l’art i els artistes, i les obres inútils dels artistes. Aspiro a una obra inútil que es doni de consol als homes rics, sense la democràcia que confon l’home ric amb l’home de diner, l’artista amb el cavall

Autor: Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924), escriptor català.

Citació més llarga: Encara no he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat.
Amo l’art i els artistes, i les obres inútils dels artistes. Aspiro a una obra inútil que es doni de consol als homes rics, sense la democràcia que confon l’home ric amb l’home de diner, l’artista amb el cavall.  Mai no he tingut fortuna ni mai no la tindré. Però la joia és meva, perquè la sé sentir, professió de Poeta que sóc. Segons la predicció, la mort em prendrà amb foc, perquè un foc interior em consum. Em planyo que la glòria no sigui una donzella que hom pugui estrènyer als braços. 

Font: Notes biogràfiques (1934, edició pòstuma). Vista al seu Twitter i a Mallorcaweb.com.

Imatge: Retrat de Joan Salvat-Papasseit (1918), de Rafael Barradas. Vista al Twitter del Francesc Canosa.

Per això la democràcia els ha de matar. Per això utilitzen la majoria absoluta com a democràcia relativa

Autor: Ramon Barnils i Folguera (Sant Cugat del Vallès, 13 d'octubre de 1940 - Reus, 14 de març del 2001), periodista català.

Article complet:
Diu que abans de saber Història s'ha de saber Geografia: Espanya és feta de Castella, i Castella és un país interior, tancat, desèrtic i mal comunicat. Per tant les seves característiques dominants no poden ser ni l'intercanvi i el comerç, ni la comunicació, ni la riquesa fruit del treball. Les seves característiques dominants han de ser o bé el resclosiment i la mort, sobreviure i anar fent.
O bé les que s'han donat en el transcurs de tota la seva Història: la mística i la metafísica, la força i el control. L'estat com a ésser suprem. La Constitució Sagrada. I tot, aplicat a zones geogràfiques externes, de les quals extreure -rapinyar, robar- els béns i la riquesa per passar de sobreviure a viure, de governar-se a manar-los.

Per això la democràcia els ha de matar. Per això utilitzen la majoria absoluta com a democràcia relativa.

Font: De l'article "La democràcia els matarà" (El Temps, núm. 841, 25-31 de juliol del 2000. Vista al web Contrastant.net.

La democràcia no és res més que un mètode per intercanviar governants

Autor: Enrique Gil Calvo (Osca, 1946), sociòleg i analista polític.

Original: La democracia no es más que un método para intercambiar gobernantes [ES].

Font: Vista a La contra de La Vanguardia del 7 de març del 2008.