Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cremar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cremar. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 d’octubre del 2013

m'agrada veure/ com dos éssers es tornen/ un mateix brot de foc/ m'agrada veure'ls i cremar/ a la llunyania/ solitari



Autora: Anaïs Abreu D’Argence (Ciutat de Mèxic, 22 d'abril de 1982), poeta, narradora i exballarina. "Publicó sus poemarios artesanales ïsla perdida, ïsla del dragón y pelo corto en el 2008. Poemas y relatos suyos han aparecido en publicaciones nacionales y del exterior. Forma parte del colectivo las poetas del megáfono. En 2011 publicó Dualidad."



Font: "El vouyerismo del sol". Vist a Vocales verticales.






Original: 

me gusta ver
como dos seres se vuelven
un mismo brote de fuego
me gusta verlos y arder
a lo lejos
solitario.







dijous, 30 de maig del 2013

La xemeneia d’un nou crematori elèctric treia la seva llengua de foc, i el fum negre de la carn cremada baixava arran de terra i produïa aquella coïssor a la gorja






Dibuix fet pel mateix Amat-Piniella de l’uniforme dels presoners de Mauthausen. 
Arxiu Comarcal del Bages. Vist a Mapa Literari Català 2.0.



Nota 1: Aquest any en fa 100 que va néixer l'autor. 


Autor: Joaquim Amat-Piniella (Manresa el 22 de novembre de 1913 - l'Hospitalet de Llobregat, 3 d'agost de 1974), escriptor, intel·lectual, activista cultural i polític, supervivent del camp de concentració de Mauthausen.


Font: K.L. Reich. Barcelona: Edicions 62-Orbis, 1984 . Vist a Mapa Literari Català 2.0.


Nota 1: A Mapa Literari Català 2.0 diuen: "Mesos després de ser alliberat Mauthausen i els seus camps annexos, Joaquim Amat-Piniella s’instal·la a Andorra, on escriu la que serà la seva obra més significativa: K.L. Reich. La novel·la –que no apareixerà publicada fins a l’any 1963- exposa de manera escruixidora les vivències del mateix autor, supervivent de l’horror nazi. Considerada una de les principals aportacions europees a la literatura concentracionària, K.L. Reich ofereix un complex retrat de l’ànima humana, lluny de maniqueismes, però no pas exempt d’una visió humanista."



Josep Arnal, Ferran Planes, Pere Vives i Joaquim Amat, el febrer del 1940. 
Arxiu Comarcal del Bages. Vist a Mapa Literari Català 2.0.



Entrada del camp de concentració de Mauthausen, on Amat-Piniella va passar 
gairebé cinc anys. Col·lecció particular. Vist a Mapa Literari Català 2.0.



Retrat d’Amat-Piniella l’any 1945, poc després d’haver estat alliberat d’un dels camps 
annexos de Mauthausen. Arxiu Comarcal del Bages. Vist a Mapa Literari Català 2.0.



Coberta de la segona edició de K.L. Reich. Col·lecció particular. 
Vist a Mapa Literari Català 2.0.




dimarts, 21 de maig del 2013

Les roses de paper no són veritat i cremen el mateix que un front pensatiu o el tacte d'una làmina de gel



Autor: Jaime Gil de Biedma (Barcelona, 13 de novembre de 1929 - 8 de gener de 1990), poeta català.



Poema complet:


Las rosas de papel no son verdad
y queman
lo mismo que una frente pensativa
o el tacto de una lámina de hielo.

Las rosas de papel son, en verdad,
demasiado encendidas para el pecho.


Font: "Canción final". A:  Las personas del verbo. Barcelona: Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores, 2006.






dilluns, 25 de juny del 2012

Hereves de les dones/ que cremaren ahir/ farem una foguera/ amb l'estrall i la por


Autora: Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998), escriptora catalana.


Font: Del poema "Vuit de març". Vist al Twitter Senda.


Poema complet:
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l'or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.