Aleshores, emfàtic, em digué que només la vanitat dels homes fa que, en el viure humà, del nostre planeta en diguin la Terra, però que Déu i els sants en diuen en llur llenguatge etern, la MarA cada nació, un Estat, s'ha dit; però és més: a cada cultura li cal un Estat. I per a la protecció, l'expansió i el domini de la cultura catalana, un Estat protector urgeix, si no es vol la seva desaparició imminent

Nota: Avui fa 26 anys que va morir l'autor i ahir en va fer 120 que va néixer. Curiosament, al revés que Blasco Ibáñez. 

Autor: Josep Vicenç Foix i Mas (Barcelona, 28 de gener de 1893 - Barcelona, 29 de gener 1987), poeta, periodista i assagista català.

Citació més llarga: El catalanisme polític és representat per la tendència general dels catalans a reclamar el reconeixement de llur comunitat com a nació lliure i per llur afany persistent a donar a aquesta comunitat una estructura estatal. Amb mots clars: la independència espiritual en l'ordre de l'esperit; la independència nacional en l'ordre polític. El problema és simple. [...]
Per al restabliment de la llengua catalana, la llengua centro-peninsular era una nosa, un microbi nociu, que cal combatre per tots els mitjans, del qual cal immunitzar la novella adolescència del català. Per a alguns, això és un sentiment vague, una romàntica aspiració; per a d'altres, una voluntat. ¿És lícit de creure que per a l'elevació lingüística del català hom podia seguir altre procediment que el d'allunyar-lo de tot contacte del castellà o espanyol? Això no és menyspreu per aquest idioma: és amor i voluntat pel català. ¿Hi ha un dany per a la cultura en aquest isolament? Si de cas, no serà per a la cultura catalana. [...]
A cada nació, un Estat, s'ha dit; però és més: a cada cultura li cal un Estat. I per a la protecció, l'expansió i el domini de la cultura catalana, un Estat protector urgeix, si no es vol la seva desaparició imminent.   

Font: "Punts de meditació catalanista" (1934). Escrits catalanistes. A: J. V. Foix. Obres completes, 3. Articles i assaigs polítics. Barcelona, Edicions 62, 1985. Vist a Mallorcaweb.com.  


Foto: Fundació J. V. Foix.

Cal ser cosmopolites i poliglots, però per ser cal aprofundir en les pròpies arrels. I les nostres són les de la cultura catalana

Autor: Òscar Ribas Reig (Sant Julià de Lòria, 1936), empresari i polític andorrà.

Citació completa: Tenim ben clar que per fer coses i per comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també que per ser cal aprofundir en les pròpies arrels. I les nostres són les de la cultura catalana. El català és el nostre idioma oficial. És en la llengua de Ramon Llull, Ausies March i Salvador Espriu, la qual es parla des de Fraga -a l'Aragó- fins a Maó -a l'illa balear de Menorca- i des de Salses -al Roselló francès- fins a Guardamar -a les terres meridionals del País Valencià-. És en aquesta llengua, la catalana, que he vingut davant aquesta Assemblea a parlar de pau, llibertat i fraternitat.

Font: Discurs del M. I. Sr. Òscar Ribas Reig, cap de Govern d'Andorra, amb motiu de l'admissió d'Andorra a l'ONU (Nova York, 28 de juliol de 1993).

Nota: Avui fa quinze anys que Andorra va ser admesa a l'ONU. Les primeres paraules del discurs d'Òscar Ribas van ser: "Avui és un dia històric per a Andorra. El meu país ha estat admès com a membre de l'Organització de les Nacions Unides." Va ser la primera vegada que el català es va sentir en una assemblea de l'ONU.