Els meus pits són dos ocells engabiats/ quan els teus dits els cerquen/ per entre les fulles i les flors del vestit.// Però quan fulles i flors cauen a terra/ —que el desig porta dalla!—/ són dos peixos que et fugen de les mans/ en les crestes nevades de la mar.

Autora: Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998), escriptora catalana.


Font: Poema III de "Foguera Joana". A: Bruixa de dol (1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979. Barcelona: Edicions 62, 1998. Vist a Bruixa de dol.


Poema com déu mana:

Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.

Però quan fulles i flors cauen a terra
—que el desig porta dalla!—
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.

Nosaltres som els valencians del nord, som els illencs de ponent, seguim pensant en els Països Catalans perquè tenim un múscul que es diu memòria

Autor: David Fernàndez i Ramos (Barcelona, 1974), periodista i activista social català. "El 25 de novembre del 2012 es convertí en diputat electe de la CUP-Alternativa d'Esquerres gràcies a l'obtenció d'un escó al Parlament de Catalunya".

Citació més llarga: Nosaltres som els valencians del nord, som els illencs de ponent, seguim pensant en els Països Catalans perquè tenim un múscul que es diu memòria, i nosaltres no tenim memòria de peixos sinó que tenim memòria d’elefant, i en aquest país hi ha hagut una cultura progressiva de desculturització i de despolitització, però no negarem que la llengua de Joan Fuster, que la llengua de Maria-Mercè Marçal, que els poemes de Biel Major són els que ens agrupen avui encara com a realitat social i cultural, que voldríem també política i que avui reconeixem que s’ha de fer des de la confederalitat i que avui és Catalunya qui porta el ritme cap a la plena llibertat política. 

Font: Discurs del debat d'investidura d'Artur Mas com a president de la desena legislatura al Parlament de Catalunya (21/12/2012).

Si un home té gana no li donis un peix, dóna-li una canya. Freda, si pot ser. Se li oblidarà la gana

Autor: Juan Fournier, piulador.

Original: Si un hombre tiene hambre no le des un pez, dale una caña. Fría a ser posible. Se le olvidará el hambre. [ES]

Font: Del seu Twitter.

Una dona sense home és com un peix sense bicicleta

Autora: Gloria Marie Steinem (Toledo, Ohio, 25 de març de 1934), periodista, escriptora i activista dels drets de la dona, estatunidenca.

Font: La mejores citas de provocación. Barcelona: Ediciones Robinbook, 2008, p. 42.