Ens esforcem més a idealitzar la pedra amb què ensopegarem que a treure-la del nostre camí. Romàntics, potser. Però ximples, més

Autor: Misántropo.





Font: Del seu Twitter.

[La gran poesia] és una serenitat magnífica davant la cara del caos. Prou sàvia per fingir-se ximple

Autor: Charles Simic (Belgrad, Sèrbia, 9 de maig de 1938), poeta serboestatunidenc.


Font: El flautista en el pozo. Ensayos escogidos, 1972-2003. Mèxic DF: Cal y Arena, 2011. Vist a Letras libres.


Equivalent: Eso es lo que es la gran poesía. Una magnífica serenidad frente al rostro del caos. Lo suficientemente sabia como para fingirse tonta. [ES] 


Foto: UNH Magazine.

I per compensar, una frase feminista. Si un home comet una estupidesa, els altres individus del seu sexe diuen: «Que ximple que és aquest home!» I si és una dona la que incorre en l’estupidesa, els homes diuen: «Que ximples que són les dones!»

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1975), humorista gràfic i escriptor català.


Font: Nacional II. Barcelona, Editorial Laia, 1972.


Original: Y para compensar, una frase feminista. Si un hombre comete una estupidez, los otros individuos de su sexo dicen: «¡Qué tonto es este hombre!» Y si es una mujer la que incurre en la estupidez, los hombres dicen: «¡Qué tontas son las mujeres!» [ES]

Jo no era cec ni ximple, mirava, i comprenia quina era la diferència entre ser pobre o no (també comprenia, per altres camins, la diferència entre ser ric i simplement, com nosaltres, no ser pobre), la mateixa diferència entre el meu entrepà de pa blanc i els panets negres de molts altres nens

Autor: Joan F. Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939), escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.


Context: El pa negre i amb gust de segó i de serradura, el mateix pa que havien menjat els soldats durant la guerra i que menjaven encara a les casernes, no era l’únic producte racionat: la “cartilla” contenia els cupons amb la ració setmanal o quinzenal per persona, tants grams d’arròs, tants de llegums, tants de sucre –molt pocs–, tants d’oli –poquíssims–, tants de sabó de barra, tants d’embotit, de bacallà o de cansalada, que canviàvem resignadament a Casa Panxa, l’única botiga de queviures. Darrere del taulell, Panxa mateix o la dona tallaven els cupons i servien les racions d’oli amb una bomba manual graduada en el cilindre transparent de la qual jo veia com pujava fent bambolletes el líquid groc fins a la ratlla del mig litre establert, o treien dels sacs els llegums o l’arròs amb una pala còncava i els ficaven en bossetes de paper d’estrassa, tallaven la cansalada mig rància o el bacallà ressec, o servien les sardines de bóta i les llandes de conserva, fora del racionament, que només alguns clients, com ma mare, podien adquirir. Ma mare obria cada vegada el moneder i pagava, mentre que a la major part dels clients el botiguer els apuntava la compra miserable en uns fulls de paper i havia de confiar que pagarien cada dissabte, cada quinzena o cada mes. Jo no era cec ni ximple, mirava, i comprenia quina era la diferència entre ser pobre o no (també comprenia, per altres camins, la diferència entre ser ric i simplement, com nosaltres, no ser pobre), la mateixa diferència entre el meu entrepà de pa blanc i els panets negres de molts altres nens.


Font: "El pa negre, el pa blanc" (El Temps, núm. 1.500, 12/03/2013). Vist al seu web i al seu Twitter.

Mirava i comprenia quina era la diferència entre ser pobre o no: "El pa negre, el pa blanc" al Tempsjoanfmira.info/articles/index…
— Joan F. Mira (@joanfmira) 18 d’abril de 2013

Ningú no és tan ximple perquè no puguis, després de tres dies, convence'l que és un geni

Autor: Walter Serner (Karlsbad, Txèquia, 15 de gener de 1889 - Riga, Letònia, 23 d'agost de 1942), escriptor alemany.


Font: Manual para embaucadores (o para aquellos que pretendan serlo). Santander: El Desvelo Ediciones, 2011. Traducció: Luisa Guitiérrez Ruiz. Aquesta citació és anterior a la publicació del llibre en castellà, la va traduir Hernán D. Caro per a la revista El Malpensante, núm. 77, març-abril del 2007.


Equivalent: Nadie es tan tonto como para que no puedas, después de tres días, convencerlo de que es un genio.  [ES]


Nota: Segons l'editorial, Walter Serner és "el padre del Movimiento Dadá. Esta es una obra de capital importancia para entender la vanguardia del primer cuarto del siglo XX, una obra polémica, dentro y fuera del Movimiento, que guarda, casi un siglo después, toda su frescura. Divertida, provocadora, de gran belleza, el libro son realmente dos: el Manifiesta Dadá propiamente dicho y el Manual de Embaucadores en el que Serner expresa en 591 aforismos una visión del arte y la sociedad cargada de ironía y lucidez y que aún se sostiene."

El mul·là Nasrudín transportava a casa seva una col·lecció de peces de vidre fines quan li van caure al carrer. Tot va quedar fet miques. Una multitud es va amuntegar al seu voltant. —Què passa amb vostès, idiotes?, va bramar el mul·là. És el primer cop que veuen un ximple?

Autor: Idries Shah (16 de juny de 1924 - Londes, 23 de novembre de 1996), escriptor indi.

Font: Las ocurrencias del increíble Mulá Nasrudín. Barcelona: Paidós, 1986.

Equivalent:

IDIOTA
El Mulá Nasrudín transportaba a su casa una colección de finas piezas de cristal cuando estas se le cayeron en la calle. Todo quedó hecho añicos.
   Una multitud se aglomeró a su alrededor.
   —¿Qué pasa con ustedes, idiotas?, bramó el Mulá. ¿Es la primera vez que ven un tonto?.

Il potere della stupidità Cada vegada que ens trobem un idiota sofisticat o adulterat, ens envaeix una certa mena de malenconia i pena. Ai, que deliciosos els ximples d'abans! Genuïns, naturals. Com el pa casolà

Autor: Leonardo Sciascia (Racalmuto, Agrigent, 8 de gener de 1921 - Palerm, 20 de novembre de 1989), escriptor sicilià.

Equivalent: Cada vez que nos encontramos con un idiota sofisticado o adulterado, nos abate cierta especie de melancolía y pesar. ¡Ay, qué hermosos los tontos de antaño! Genuinos, naturales. Como el pan casero. [ES]

Font: Il potere della stupidità (El poder de la estupidez), de Giancarlo Livraghi. Pescara: Monti & Ambrosini editori, 2008 (tercera ed. 2008). Vista a El Mundo.

—Les rosses no som ximples. —És un clixé. —De maduixa?

Autor: Yami, piulador.


Original: —Las rubias no somos tontas. —Es un cliché. —¿De fresa? [ES]


Font: Del seu Twitter.