Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris encendre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris encendre. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de novembre del 2013

A les fosques tenia bon aspecte, la llum del carrer que entrava pel vidre esmerilat de la finestra del bany em perfilava el cos, però sabia que no havia de cometre l'error d'encendre el llum. Havia passat a formar part de la categoria sempre creixent de les coses que fan més goig si no encens el llum.En Morgenlander va somriure encara més, i les vores dels ulls se li van arrugar com un Pare Noel de grans magatzems que té sensacions estranyes quan una noia li seu a la falda. Quan els seus pits em van caure a les mans, va ser com la primera gota de pluja que toca un metall tan sec i tan rovellat i tan calent pel sol que s'evapora instantàniament i deixa el metall sec una altra vegada. La meva mescla es decanta clarament cap a l’acceptol, amb un toc molt lleuger de penediol per donar-li aquell puntet agredolç i prou addictol perquè l’anhel no decaigui ni en els moments més foscos. En vaig esnifar una ratlla amb un bitllet de cent enrollat, i no vaig trigar a notar-ne els efectes. Era cosa fina. Vaig estar anys temptejant amb les proporcions, però quan vaig ensopegar amb aquesta mescla exacta vaig saber que havia trobat la meva fórmula màgica, el meu grial. Em feia sentir exactament com necessitava sentir-me. Millor.‏Havia passat a formar part de la categoria sempre creixent de les coses que fan més goig si no encens el llum



Autor: Jonathan Lethem (Nova York, 19 de febrer de 1964), escriptor estatunidenc.







Font: Pistola, amb música de fons. Barcelona: Males Herbes, 2013. Traducció: Rafael Ràfols Gesa. Vist al Twitter del Vicenç Pagès Jordà.






dilluns, 18 de febrer del 2013

A vegades arrosseguem els altres cap a la nostra foscor, quan el que volíem era demanar-los que obrissin el llum


Autor: Andrés Neuman (Buenos Aires, 18 de gener de 1977), escripor i traductor hispanoargentí.

Original: A veces arrastramos a los otros hacia nuestra oscuridad, cuando lo que queríamos era pedirles que encendieran la luz. [ES]

Font: El equilibrista (Aforismos y Microensayos). Barcelona: Acantilado, Barcelona, 2005. Vist a Niebla eterna.






dilluns, 1 d’octubre del 2012

Foc d'inquisició i purificació encendrà la nostra revolució sobre la Catalunya conquerida. Un foc alegre i violent de festa en la nit clara d'aquella clara ribera

Autor: Desconegut (de moment).

Article complet: 
Fuego de inquisición y purificación encenderá nuestra revolución sobre la Cataluña conquistada. Un fuego alegre y violento de fiesta en la noche clara de aquella clara ribera. Echaremos en ese fuego todas las mentiras fin de siglo que ahogaron a Cataluña Que hermosa hoguera de llamas altas y ruidosas, en cuyo término llegará el Alba.... Echaremos al fuego la Cataluña orfeónoca y ripiosa de los coros de Clavé y los Juegos Florares con reinas feas, municipales con casco y poetas de barriada. Quemaremos en esa hoguera la Cataluña naturista, filantrópica y roussiniana de Palestra y la biblioteca Helios. Quemaremos la Cataluña ridícula del momento a Casanovas lleno de discursos y citas y la Cataluña de los domingos con desfiles de horteras con barretina y alpargatas. Y la Cataluña asquerosa del Paralelo y de la literatura de suburbio y la Cataluña ambiciosa y fría de Cambó. Quemaremos las arquitecturas de Gaudí y del Paseo de Gracia, asilo de los últimos límites de lo feo en trance de locura: las casas en forma de grutas, las torres en forma de puro y los gasómetros en forma de árbol . Quemaremos la Cataluña abogadil, disminuida, egoísta y chillona del Estatuto y de aquella Generalidad de contables que jugaban a ministros y de escritores de quiosco metidos a diputados de un Parlamento ridículo. Quemaremos los últimos restos del separatismo mediterráneo, el que empezó en Nápoles con Masnaiello y acaba en la fuga de Companys. Quemaremos los papeles de Els Segadors y de la Santa Espina y las letras catalanas que no sabían el idioma imperial y rotundo y otra vez el Mediterráneo oirá las sonoras voces castellanas hechas para hablar con Dios. Y quedará la alegre y hermosa Cataluña de siempre, la Cataluña artesana y navegante que daba al imperio capitanes, virreyes, poetas y navíos; la que era sede de la española cortesía y puerto de nuestras empresas universales. Volverá la Cataluña que dictaba las leyes del Consulado de Mar y tenia una clásica serenidad de vieja estirpe. La Revolución del espíritu devolverá a Cataluña el espíritu que había olvidad a fuerza de agobios de una mala literatura. Y si retoña cualquier intento separatista será extirpado de raíz donde quiera que se esconda y esté donde esté, aunque sea bajo especies de regionalistas o folklóricas o sentimentales, porque sembrando aquellos vientos se han recogido estas tempestades de ahora. Y sería crimen de traición a España empezar el mismo juego. Cataluña tendrá el honor de juntarse en el yugo de nuestra doctrina donde solo caben las entidades naturales; la familia, el sindicato, el municipio y el estado para la unidad absoluta e irrevocable de una irrevocable España.

Font: De l'article "Fuego" (Arriba España – Pamplona – 29 de gener de 1939). Vist pel Quim Torra al "fons de Ventura Gassol"; "una d'aquelles perles que justifiquen un matí a l'Arxiu Nacional de Catalunya".