A les fosques tenia bon aspecte, la llum del carrer que entrava pel vidre esmerilat de la finestra del bany em perfilava el cos, però sabia que no havia de cometre l'error d'encendre el llum. Havia passat a formar part de la categoria sempre creixent de les coses que fan més goig si no encens el llum.En Morgenlander va somriure encara més, i les vores dels ulls se li van arrugar com un Pare Noel de grans magatzems que té sensacions estranyes quan una noia li seu a la falda. Quan els seus pits em van caure a les mans, va ser com la primera gota de pluja que toca un metall tan sec i tan rovellat i tan calent pel sol que s'evapora instantàniament i deixa el metall sec una altra vegada. La meva mescla es decanta clarament cap a l’acceptol, amb un toc molt lleuger de penediol per donar-li aquell puntet agredolç i prou addictol perquè l’anhel no decaigui ni en els moments més foscos. En vaig esnifar una ratlla amb un bitllet de cent enrollat, i no vaig trigar a notar-ne els efectes. Era cosa fina. Vaig estar anys temptejant amb les proporcions, però quan vaig ensopegar amb aquesta mescla exacta vaig saber que havia trobat la meva fórmula màgica, el meu grial. Em feia sentir exactament com necessitava sentir-me. Millor.‏Havia passat a formar part de la categoria sempre creixent de les coses que fan més goig si no encens el llum

Autor: Jonathan Lethem (Nova York, 19 de febrer de 1964), escriptor estatunidenc.

Font: Pistola, amb música de fons. Barcelona: Males Herbes, 2013. Traducció: Rafael Ràfols Gesa. Vist al Twitter del Vicenç Pagès Jordà.