Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.Font: "La unitat", article publicat a El Singular Digital (11/11/2013).
Context: Ja sé que molta gent demana la unitat de bona fe però apel·lar als instints amb arguments ideològics a mi em sembla contraproduent i hipòcrita. Gaziel, per exemple, va proposar al president Companys sacrficar-ho tot a la unitat dels catalans, però ell no va sacrificar ni va arriscar res per ajudar a assolir-la. Només quan -per un error de càlcul- ja no va tenir res a perdre va començar a dir què pensava d'alguns temes importants, es va posar a escriure en el seu idioma i es va situar inequívocament en el seu bàndol. Un pot apel·lar a la unitat per fer discursos èpics, o per espolsar-se les responsabilitats de sobre, però val més que tothom tingui ben clar que si un dia assolim realment la unitat voldrà dir que els espanyols ens han tornat a tancar al soterrani. Llavors tornarem a tenir un sol escriptor, un sol poeta, un sol polític i un sol article per escriure. I alguns dels que ara s'obsessionen amb la unitat trobaran que la monotonia del país els engavanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada