Perquè, segons entenia un altre pensador alemany, Martin Heidegger, 'la llengua és la casa de l’ànima', i som en el llenguatge. No ens realitzem substancialment, llavors, per exemple, en la nació, compromís històric, sinó en el vector de l’idioma, de l’ànima

Autor: Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 14 de març de 1937 - Barcelona, 1 de juliol del 2009), escriptor balear.

Foto: Barceló / Arxiu (treta de l'Avui).

Font: "Das Buch, die Himmel und die Erde / El Llibre, el Cel i la Terra / Books, Heaven and Earth / El Libro, los Cielos y la Tierra", discurs en l'acte de cloenda de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt, el 14 d'octubre del 2007. Podeu accedir al discurs complet clicant a l'enllaç d'aquest resum del discurs.


Context: I per significar el que això representa essencialment i accidentalment, recorro a un filòsof alemany, Johann Gottfried Herder, per a qui l’origen del coneixement i la seva expressió rauen en les sensacions de l’ànima i en les analogies que estableix l’experiència; o sigui, com deia fa un moment, en la vida inscrita en un espai i en el temps. La qual adquireix entitat artística i, fins i tot, transcendència secular a través del llenguatge, conducte del geni literari. Fruit aquest, al seu torn, de la individualitat de cada poble i persona conjugats, amb els seus muscles, intuïció i sensualitat, amb la seva ment desperta.
Perquè, segons entenia un altre pensador alemany, Martin Heidegger, la llengua és la casa de l’ànima, i som en el llenguatge. No ens realitzem substancialment, llavors, per exemple, en la nació, compromís històric, sinó en el vector de l’idioma, de l’ànima. Per tant, del món on som i que interpretem a cada frontissa conjuntural, en tots els seus camins i amb totes les seves criatures. El món d’ahir i el d’avui, com meditava un altre escriptor mediterrani, el grec Empèdocles:
Car, el que és jo, ja he estat un noi i una noia
un arbust i un ocell, peix del mar lluent d’escates.