Autor: Anònim.
Context: Avui no parlaré del tercer sector, sinó d’un poema, la frase del qual circula pel face. Uns versos anònims que parlen de llibertat, d’amor, de pau, de plaer. Potser l’energia que de vegades manca, o la resposta que sovint costa trobar. Endavant. Endavant. Endavant.
Que només els petons
ens tapin la boca,
que siguin els teus llavis
que em regalin el bes.
Que el cor em bategui
en polsos convulsos,
i tota jo em liqüi
amb el foc d’un anhel.
Que només els petons
ens cusin la boca,
i entre les cames brodin
gemecs de plaer.
* ** *** ** *
Que només els petons
ens tapin la boca,
que no ens pugui callar
ni la por ni el neguit.
Que sempre tinguem
una resposta als llavis,
una cançó als ulls,
i una lluita al puny.
Que només els petons
ens tapin la boca,
i els crits silenciats
ens mostrin el camí.
Que només els petons
ens tapin la boca,
que siguin els teus llavis
que em regalin el bes.
Que el cor em bategui
en polsos convulsos,
i tota jo em liqüi
amb el foc d’un anhel.
Que només els petons
ens cusin la boca,
i entre les cames brodin
gemecs de plaer.
* ** *** ** *
Que només els petons
ens tapin la boca,
que no ens pugui callar
ni la por ni el neguit.
Que sempre tinguem
una resposta als llavis,
una cançó als ulls,
i una lluita al puny.
Que només els petons
ens tapin la boca,
i els crits silenciats
ens mostrin el camí.
Font: Vist a La veïna del Tercer i al Twitter de l'Eva Piquer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada