dimarts, 12 de novembre de 2013

Avui demano llum a l’entorn del meu llit de pres i ones de tenebra llepen amb usura la meva caraCarta a Ramon Martí Farreras escrita des de Barcelona el 28 de desembre del 1963vaig escriure aquest llibre perquè durant l’estada al camp m’ho havia imposat com un deure. Milers de companys, dotzenes d’amics entre ells, havien mort, anaven morint o havien de morir a conseqüència de les penalitats de quatre anys i mig de camp. Hi havia sota dels que sobrevivíem una muntanya de dolor, una gran muntanya d’injustícia. I damunt dels nostres caps, una teranyina de fe en la humanitat, una feble teranyina que calia reforçar fins a fer-ne un teixit que ens pogués abrigar per a la resta dels nostres dies. […] Justícia per poder creure. Altrament, després d’haver viscut aquella tongada negra, la vida no podia tenir sentit. Com que vaig sobreviure, el meu deure era, és i serà sempre, pensar en els mortsSom uns pàries, no tenim res de res, però conservem el que ningú no ens prendrà mai: l’orgull de la nostra dignitat!






Dibuix fet pel mateix Amat-Piniella de l’uniforme dels presoners de Mauthausen. 
Arxiu Comarcal del Bages. Vist a Mapa Literari Català 2.0.



Nota 1: Aquest any en fa 100 que va néixer l'autor. 


Autor: Joaquim Amat-Piniella (Manresa el 22 de novembre de 1913 - l'Hospitalet de Llobregat, 3 d'agost de 1974), escriptor, intel·lectual, activista cultural i polític, supervivent del camp de concentració de Mauthausen.


Font: K.L. Reich. Barcelona: Club Editor, 1963. Vist a Espais Escrits.


Nota 1: A Mapa Literari Català 2.0 diuen: "Mesos després de ser alliberat Mauthausen i els seus camps annexos, Joaquim Amat-Piniella s’instal·la a Andorra, on escriu la que serà la seva obra més significativa: K.L. Reich. La novel·la –que no apareixerà publicada fins a l’any 1963- exposa de manera escruixidora les vivències del mateix autor, supervivent de l’horror nazi. Considerada una de les principals aportacions europees a la literatura concentracionària, K.L. Reich ofereix un complex retrat de l’ànima humana, lluny de maniqueismes, però no pas exempt d’una visió humanista."



Josep Arnal, Ferran Planes, Pere Vives i Joaquim Amat, el febrer del 1940. 
Arxiu Comarcal del Bages. Vist a Mapa Literari Català 2.0.



Entrada del camp de concentració de Mauthausen, on Amat-Piniella va passar 
gairebé cinc anys. Col·lecció particular. Vist a Mapa Literari Català 2.0.



Retrat d’Amat-Piniella l’any 1945, poc després d’haver estat alliberat d’un dels camps 
annexos de Mauthausen. Arxiu Comarcal del Bages. Vist a Mapa Literari Català 2.0.



Coberta de la segona edició de K.L. Reich. Col·lecció particular. 
Vist a Mapa Literari Català 2.0.