Francesc Pujols per ell mateix. Pòrtic: Barcelona, 1967.Ja ho va dir Plató: si els homes, en comptes de ser, per regla general, pobres i rucs, fossin rics i savis no hi hauria problema.Aquesta vida és un procés evolutiu i diastàsic certament prodigiós i, encara que sembli una farsa dolorosa, ningú —o gairebé ningú— no abandona voluntàriament l'espectacle, a desgrat del seu desastrós (aparentment) final, conegut de tothom; i, en aquest aspecte, la Humanitat sembla aquella noia que llegia, més o menys interessada, els Evangelis perquè volia saber com acabaven

Autor: Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962), crític, autor dramàtic, poeta, humanista, historiador, filòsof i escriptor català.


Font: "Pensaments de Francesc Pujols". Al llibre d'Artur Bladé i Desumvila Francesc Pujols per ell mateix. Barcelona, Pòrtic, 1967. Vist a Espais Escrits.


Nota: El llibre és "fruit de les llargues converses que van mantenir [Bladé i Pujols] durant l'exili a Montpeller."