Vespre de tardor en una ciutat modesta que s'enorgulleix d'estar inclosa al mapa (el topògraf devia tenir un atac d'eufòria o bé s'havia lligat la filla del jutge).

Autor: Joseph Brodsky (Sant Petersburg, 24 de maig de 1940 - Nova York, 28 de gener de 1996), poeta estatunidenc d'origen soviètic. Premi Nobel de Literatura l'any 1987.



Font: Poemes escollits. Barcelona: Edicions de 1984, 2013. Traducció: Judit Díaz.Vist al bloc de l'Ernest Farrés.



Poema complet:

Vespre de tardor en una ciutat modesta
que s'enorgulleix d'estar inclosa al mapa
(el topògraf devia tenir un atac d'eufòria
o bé s'havia lligat la filla del jutge).

Cansat de les seves pròpies meravelles,
l'Espai abandona temporalment
la grandesa, i es limita
a traçar el carrer Principal; i el Temps
observa, amb una fredor glaçant,
l'esfera del rellotge de la botiga d'ultramarins,
on es pot trobar tot allò que el nostre món
és capaç de produir: des d'un telescopi fins a un imperdible.

Aquí hi ha un cinema, bars, i a la cantonada
una cafeteria amb les persianes abaixades,
un banc de totxana vermella amb una àliga d'ales desplegades
i  una església, que hauria estat oblidada,
tant ella com la seva xarxa,
si no fos perquè té correus al costat.
Si aquí no fessin nens,
el pastor batejaria els cotxes.

Aquí els grills esvaloten el silenci.
A les sis de la tarda, com després d'una guerra
atòmica, ja no hi trobes ni una ànima.
La lluna s'aixeca i s'emmarca en el fosc
quadrat de la finestra, com el teu Eclesiastès.
Només molt de tant en tant, en direcció desconeguda,
un Buick luxós banya amb els fars
l'estàtua al Soldat Desconegut.

Aquí no somies en dones vestides amb transparències,
sinó en la teva adreça escrita en un sobre.
Aquí, al matí, en veure la llet que s'ha tornat agra,
el lleter sap que t'has mort.
Aquí es pot viure oblidant el calendari,
empassar-te el bromur, no sortir al carrer
i mirar-te al mirall, com un fanal
que es mira en un bassal que s'asseca.