S’ha observat moltes vegades que aquest és un país de primaveres ràpides, de gran fugacitat, i de tardors llargues. De tota manera, gairebé cada any, després de passar l’etapa de l’estiuet de Sant Martí, tan il·lusori, amb la prèvia realitat del temps de les castanyes, en arribar en aquests topants de l’any, el fred penetra a les cases, envaeix les habitacions particulars i comença aquesta cosa tan curiosa perquè aquesta aparició ens produeix cada any una autèntica sorpresa, una sorpresa tan inveterada i tan arcaica –ens l’anem transmetent de generació en generació, des de fa segles, com en les famílies es pot transmetre la forma del nas o les dimensions de les orelles–, que ni tan sol val la pena de parlar-ne. I llavors, a mesura que les cases es van refredant i va penetrant en els racons més moblats un fred que sembla destil·lat –que és el que succeeix en la majoria de les cases–, sobre els carrers flota, a les hores de sol, una temperatura benigna i suau

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.



Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 278.