dilluns, 25 de novembre de 2013

Ella el desfarga mentre ell fa lliscar les mans per sota el jersei. Un veritable univers de passió s’amaga sota els texans. Per uns instants tremola com Lolita, com Lulú o tantes altres. Mai una nit d’octubre havia estat tan càlida. Plou. I 'sota les voltes diu Marta que es mulla'.




Autor: Iñaki Rubio (Barcelona, 1974), llicenciat en Humanitats i escriptor. I piulador.


Font: "Històries prohibides de la biblioteca", conte vist al seu web.


Context: Surten a fora. És fosc. Tornen a uns jardins quiets, oblidats de la ciutat, un paradís aïllat del soroll de cotxes, del brogit de la gent i que el vespre enfonsa en un univers íntim, allunyat dels milers de llums que tremolen a les finestres i que a Barcelona dibuixen un horitzó esquitxat d’aquella mena d’estels artificials. S’abracen, es besen, les mans intenten dir el que els llavis no aconsegueixen expressar. Ella olora els seus cabells, sent que les mans d’ell, vigoroses, recorren la seva esquena i sent un calfred. Comença a ploure, senten que la nit els ha donat un edèn particular i que són el centre d’aquell univers que orbita al seu voltant.

És una història secreta i prohibida. Massa per poder repetir-la. La pluja és més intensa i es refugien sota un porxo gòtic. Xops, protegits per la fosca en un racó, es lliuren al moment de plenitud. Ella el desfarga mentre ell fa lliscar les mans per sota el jersei. Un veritable univers de passió s’amaga sota els texans. Per uns instants tremola com Lolita, com Lulú o tantes altres. Mai una nit d’octubre havia estat tan càlida. Plou. I sota les voltes diu Marta que es mulla.