La vida és sols una ombra passatgera, un trist comediant que gasta fums i s’escalfa damunt de l’escenari una hora, i no se’l sent piular mai més. Una història que ve a contar un beneit inflada de soroll i ferotgia, que al capdavall no significa res!

Autor: William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 23 d'abril de 1564 - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià), poeta, dramaturg i actor anglès.


Font: Macbeth. Barcelona: Editorial Bruguera. 1979. Vist a Tinta xinesa.




 

Calia que hagués mort un xic més tard;

hi hauria hagut un temps per tal paraula!

L’endemà i l’endemà i l’endemà

pugen poc a poquet, dia per dia,

fins arribar a la síl·laba darrera

del que es recorda. I tots nostres ahirs

han fet de llum per a un grapat de folls

en el camí que du cap a la cendra.

Apaga’t, consumeix-te, curta flama!

La vida és sols una ombra passatgera,

un trist comediant que gasta fums

i s’escalfa damunt de l’escenari

una hora, i no se’l sent piular mai més.

Una història que ve a contar un beneit

inflada de soroll i ferotgia,

que al capdavall no significa res!

Recordar amb nostàlgia és rebobinar amb un boli Bic la casset de la història de la teva vida

Autora: Rosa Tamés. "Soy increíble. Creedme. Asturias."


Font: Del seu Twitter.


Original: Recordar con nostalgia es rebobinar con un boli Bic el casette de la historia de tu vida. [ES]

Per poc que obrim els llibres d’història veurem que, en aquest país, els obsessius de la 'moderación' sempre han sigut piròmans disfressats d’agents de l’ordre

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.


Context: Si Mas i Junqueras no tenen les idees clares tornarem a prendre mal. Com sempre ha passat en els moments importants de la nostra història, hi ha una part de la classe dirigent que ja s’ha posat a treballar per provocar un fracàs que després pugui gestionar en benefici propi. Fins ara aquests actors marejaven la perdiu, donaven allargues, intentaven reconduir a favor seu la força social de l’independentisme. Com que res no ha funcionat, han decidit que val més calar foc al galliner i cobrar l’assegurança. Per poc que obrim els llibres d’història veurem que, en aquest país, els obsessius de la “moderación” sempre han sigut piròmans disfressats d’agents de l’ordre. Per tant, no és estrany que els mateixos que fins fa quatre dies vivien de relativitzar l’espoli fiscal i la folklorització de la llengua catalana, ara mirin de fer la feina bruta a Rajoy convertint el referèndum en una manifestació d’infantilisme que ens mati de vergonya.


Font: "Moderats piròmans", article publicat al web de la Fundació Catalunya Oberta (06/11/2013).

El pitjor enyorament és l'enyorament d'un mateix, enyorar-se d'un estadi passat de la història d'un mateix, car és una pèrdua absoluta de temps, sense cap excusa, cap guany, i amb tots els inconvenients i perversitats que arrossega.

Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear.

Font: El canvi: Des de l'Eixample. Barcelona: Editorial Empúries, 2010.

Foto: Carles Fargas.

Un dels grans enamorats que registra la Història (encara que de moment no ho sembli), fou Lluís XVI, que va perdre el cap per Maria Antonieta. I tingué la sort, enmig de la desgràcia, d’ésser correspost en la mateixa mesura per la seva estimada

Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. 

Font: "A tornajornals". A: Invasió subtil i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1978.

¿Coneix, senyoreta, una definició intel·ligible del temps? Jo en conec una, i no la vaig trobar en cap llibre de filosofia, sinó en el llibre d'un poeta italià: 'Tempo è dolore'... Aquest és el temps present, que és l'única idea de la modalitat del temps que podem tenir. La resta –el passat, el futur– és cosa de la màgia literària, de la història, del no-res

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.





Font: Articles amb cua. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 425.

El present és la llengua dels carrers, maltractada i espúria, arrapada com l’heura a les ruïnes de la història. És la llengua en la qual escric. També és una llengua ben travada per pensar, per pactar i per somiar. I les velles cançons se salvaran

Autor: Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig de 1938), poeta i arquitecte català.


Foto: Josep Losada.


Poema complet:

Si la desesperança té la força
d'una certesa lògica,
i l'enveja un horari tan secret
com un tren militar, estem perduts.
El castellà m’ofega i no l’odio.
No en té la culpa de la seva força:
de la meva feblesa, encara menys.
L’ahir era una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar,
que ningú ja no parla:
un subconscient de pèrdua i cobdícia
on ressonen bellíssimes cançons.
El present és la llengua dels carrers,
maltractada i espúria, arrapada
com l’heura a les ruïnes de la història.
És la llengua en la qual escric.
També és una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar.
I les velles cançons se salvaran.


Font: "Dignitat". A: Es perd el senyal. Barcelona: Proa, 2012.

Obrim la finestra! Que entrin a casa la llum, el vent, la pluja i la tempesta. Obrim el balcó! Que entrin a dins tots els mots d'històries, contes o llegendes i del poema més dolç

Autora: Isabel Barriel, escriptora.

Poema com déu mana:

Obrim la finestra!
Que entrin a casa la llum,
el vent, la pluja i la tempesta.

Obrim el balcó!
Que entrin a dins tots el mots
d'històries, contes o llegendes
i del poema més dolç.

Font: "Obrim la finestra". Poema vist a Poesiaula (la foto del balcó, també).

Hem arranjat tan bé la mentida que finalment hem aconseguit convertir en veritat les històries que vam imaginar i vam ordir. El món, de cop i volta, és un infern a la nostra mida

Autor: Xuan Bello Fernán (Paniceiros, Tineo, Astúries, 1965), escriptor en asturià.


Context:

Veritat
La veritat es descobreix rares vegades, perquè sovint és més versemblant la mentida. La veritat, com la vida mateixa, fa servir disfresses d’allò més subtils, i per aquest motiu sembla tantes vegades una mentida rotunda.
Sabent això, anem per la vida amb mitges veritats, amb mentides a mitges, i anem tirant com podem. Hi ha mentides universals que sembla que són veritat, i veritats que es desconeixen universalment per la senzilla raó que no convé. Nosaltres diem que a la llarga sempre es descobreix la trampa amarga, pobrets, i no ens adonem que la rima, aquí, l’únic que demostra és el desig que això, per fi, succeeixi.
Què hi farem! En la societat dels homes les coses van així, i per aquesta raó convé que siguem previnguts. La mala fama, les interpretacions tortuoses, la propensió al mal i el vici són les armes comunes que faran servir contra vosaltres, que vosaltres probablement fareu servir o feu servir contra els altres. De tota manera, cal recordar que la mentida és una arma de doble tall, esmoladíssima, amb la qual és ben fàcil tallar-se. Anem pel món enganyats, fent que siguin versemblants fins les reflexions més paranoiques, i trobem de sobte una realitat que no ens agrada. Hem arranjat tan bé la mentida que finalment hem aconseguit convertir en veritat les històries que vam imaginar i vam ordir. El món, de cop i volta, és un infern a la nostra mida.
Un consell: si vosaltres, en cerca de la veritat, heu de dir mentides, mentiu bé. Digueu que els altres són extraordinaris, elegants, intel·ligents, atractius, compassius. I, si no us ho creieu, millor, perquè així sereu més a prop de la veritat. 


Font: "La neu i altres complements circumstancials". A: La neu i altres complements circumstancials. Martorell: Adesiara, 2010, p. 67-70. Traducció de Jordi Raventós. Vist a Visat.cathttp://www.visat.cat/espai-traductors/cat/fragments/567/285/0/24/llati/jordi-raventos.html.

Déu no va fer el mercat: ni Déu ni l’Esperit de la Història. I si el van fer els éssers humans, ¿no podem desfer-lo i tornar-lo a fer d’una manera més amable? ¿Per què el món ha de ser un amfiteatre de gladiadors on has de matar o morir en comptes de, per exemple, un rusc o un formiguer on puguis col·laborar activament?

Autor: John Maxwell Coetzee (Ciutat del Cap, Sud-àfrica, 1940), escriptor australià, d'origen sud-africà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2003. 



Font: Diari d’una mal any. Barcelona: Edicions 62, 2007. p. 111. Vist a Un que passava.

Davant la pàtria toca escollir: terra, bandera, llengua, història, formes de vida, humor. Pàtria és un estat d'esperit i una determinada manera de ser part del món

Autor: Quim Torra (Blanes, 1962), advocat, escriptor i editor català.



Font: Vista a l'article "Tornar a l’origen: la pàtria dels catalans", a El Singular Digital (24/01/2013).

És lògic –però poc esperançador– que la generació que ha crescut més sobreprotegida de la història trobi que el salt de pont és excitant i que el matrimoni és una cadena

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Font: Vista al seu bloc.

No hi ha cap bellesa, cap utilitat en la història, més que allò que s'adreça al cor i a la imaginació dels homes, és a dir, allò que és pintoresc o poètic

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Font: Pensaments (Proa, 2009), p. 202.

Prou de renúncies mediocres/ que no ens permeten la història dempeus

Autor: Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948), músic i cantautor català.

Cançó completa: 
No abarateixis el somni,
res més que això tinc per dir-te, si vols.
No abarateixis el somni,
que és com l’estel que hi ha al fons del camí.

Si cal, refarem tots els signes
d’un present tan difícil i esquerp,
però no abarateixis el teu somni mai més.

Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la història dempeus.

Si cal, conviurem la misèria,
però ha de ser sense engany, dignament,
prou d’amenaces innobles
amb la fam i el tronar dels canons.

No abarateixis el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix. 

Font: "No abarateixis el somni", cançó del disc T'estimo (1984). Vista a l'article d'Oriol Junqueras "Posem data a la democràcia" (25/09/2012).

Les preguntes que es fan molts catalans tan bon punt es posen a meditar sobre la seva història són d'aquesta mena: "Què hauria passat si en aquell determinat moment els esdeveniments haguessin pres una altra ruta?"

Autor: Josep Ferrater i Móra (Barcelona, 1912 - Barcelona, 30 de gener de 1991), filòsof i assagista.

Font: Reflexions sobre Catalunya, "Catalunya i Espanya".

L'oficialitat real de les seleccions és ben lluny. Només cal veure el cas del rugbi. Que a una federació que va ser fundadora de la internacional no li permetin ara continuar formant-ne part és una agressió rastrera i xenòfoba. Hi ha una solidaritat dels Estats per donar pel cul (i sense gust) els que no ho són. No sóc Rappel per poder endevinar el futur, però aquesta dinàmica només es canviaria tenint un Estat. Sense Estat no ens deixaran.A la vida no t'has de tallar ni un pèl: ja te'l tallaran els altresNo direm noms, però tothom va d’“ara jo faré història amb un tuit”

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català.

Font: D'una entrevista a la revista cultural Jot Down (30/08/2012).

Foto: Alberto Gamazo.

Que fàcil que hauria estat catalanitzar l'Aragó. Tot hi duia, la geografia, la història, la filologia; tot va anar bé i ens hi encaminàvem mentre tinguérem una dinastia nacional, després el carro rodolà pel pedregar quan, sense reis propis, començà a dir-hi la seva el poble

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 


Citació més llarga: Que fàcil [que] hauria estat catalanitzar l'Aragó. Tot hi duia, la geografia, la història, la filologia; tot va anar bé i ens hi encaminàvem mentre tinguérem una dinastia nacional, després el carro rodolà pel pedregar quan, sense reis propis, començà a dir-hi la seva el poble. Avui en dia hi ha cretins que sembla que facin tots els possibles per reduir encara més la nostra pàtria; fora de l'Empordà i de la plana de Vic se senten "estrangers" pertot arreu.


Font: Cartes a Màrius Torres. Club Editor, 2007, p. 304. Carta del 12 d'octubre de 1937. 

La veritable història dels homes/ s’escriu amb tant dolor, que a voltes sembla/ que no hi ha espai per a res més; s’escolen,/ fugacíssims, els dies, i ens en resten/ al cap dels dits minúscules engrunes

Autor: Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre del 2003), poeta català.

Poema complet:
Des d’aquest dens silenci penso Andorra.
Un vel molt lleu de melangia daura
tots els ponents. Penso Andorra en silenci
des d’aquest ara estricte que no em deixa
ni espai per a l’enyor, ni per al somni.
Tot jo pendent d’aquella melodia
que escolto amb aplicada i greu tendresa
ara que sé que està a punt d’acabar-se
penso Andorra en silenci. No sabria
pas per quin ingenu mecanisme
visc en dos mons tan purs i tan diversos.
Comptat i debatut, però, tal volta
conèixer no vol dir sinó acceptar-se
i acceptar el risc d’aquestes incerteses
amb què sovint la vida ens obsequia:
qui som nosaltres, penso, per jutjar-la?
La veritable història dels homes
s’escriu amb tant dolor, que a voltes sembla
que no hi ha espai per a res més; s’escolen,
fugacíssims, els dies, i ens en resten
al cap dels dits minúscules engrunes.
Però de dins del gest sempre en sorgeixen
espais de llum en què la vida esclata
tan poderosa i lúcida que espanta,
àmbits d’insospitades harmonies
que ens omplen de consol i d’esperança.
Viure tal volta és tensar bé les cordes
d’aquest doble velam, i mantenir-se
en el sempre difícil equilibri
de cada instant, sense neguit ni enveja,
com un arbre, potser, com un gran arbre.
Així em vull i així em veig, i ara, en silenci,
mentre un vent de dissort em fueteja
la carn i el sentiment, amb els ulls fits
al bell cor de la tarda, penso Andorra.

Font: "Comiat", del poemari Andorra, postals i altres poemes (1983). Vist al número 4 de la revista Portella.

Si la història s’estudia com una foto fixa, amb el temps es torna superficial perquè la polpa de la memòria no és la imatge, sinó la seva significació, i això només t’ho dóna una cosa tan poc científica com la tradició popular i la capacitat d’empatitzar amb els morts

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Font: "La mòmia d'en Prim", article publicat al web de la Fundació Catalunya Oberta (30/05/2012).

Només fem mal als altres quan som incapaços d'imaginar-los La literatura diu el que la història encobreix, oblida o mutila

Autor: Carlos Fuentes Macías (Panamà, 11 de novembre de 1928 - Mèxic, D. F., 15 de maig del 2012), escriptor i sociòleg mexicà.

Font: El Periódico de Catalunya (16/05/2012).