Prendrem la copa de terra i beurem àvidament tota la terra i el mar d'un lent got inacabable. Beurem el cel i la selva. Pujarem llargues escales, els extingits patrimonis, la queixa de les guitarres, i mirarem la finestra i enlairarem la bandera

Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.

Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.


Font: "Països Catalans". A: Assaig d'un adéu (1985). Vist a Llibertat.cat.


Com déu mana:

Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.

Em mola un gram o més bellugar els ossos a ritmes durs d'aicidicis de moda. Vaig de penjat bevent l'amfeta amb soda i volo alt –tinc bon afgà a terrossos

Nota: Avui és l'aniversari de Carles Torner. Per molts més.



Autor: Carles Torner i Pifarré (Barcelona, 27 de març de 1963), escriptor.


Font: Del poema "Like a foixing stone". A: A la ciutat blanca. Barcelona: El Mall, 1984. Premi Amadeu Oller de poesia (1984). Vist a Escriptors.cat.


Poema complet:

¡És tan flipant punxar algun disc de l'Elvis,
vells rock'n rolls, i anar a discoteques
a lligar amb ball i clenxa babies queques
que amb posat fi -tens foc?,- remenen pelvis!

Em mola un gram o més bellugar els ossos
a ritmes durs d'aicidicis de moda.
Vaig de penjat bevent l'amfeta amb soda
i volo alt –tinc bon afgà a terrossos.

El reggae em va i duc pentinat punk.
Ben enxapat puc ser un ròcker preclar.
Vestit d'hindú semblo el Ravi Shankar.

És un sidral! New wave o mod o funk...
Passant de tot, no vaig de passarell:
m'enrotlla el nou i m'al·lucina el vell.
tinc bon afgà a terrossos.

La Xarxa és com una festa a la qual arribes i tothom ja està borratxo discutint apassionadament. Sents que has de beure de pressa per entonar-te. És molt vigoritzador

Autor: James Wood (Durham, Anglaterra, 1965) crític literari i novel·lista.

Context: El avance de Internet no le hace temer de momento por el futuro de la crítica. "La Red es como una fiesta a la que llegas y todo el mundo está ya borracho discutiendo apasionadamente. Sientes que debes beber deprisa para entonarte. Es muy vigorizante". Aunque percibe cierta nostalgia en su profesión -"hablas con una autoridad que cada vez respeta menos gente"- se muestra optimista y confía en el poder de la pasión. "Si funciona o cómo funciona una novela no preocupa a mucha gente pero si tú lo contemplas como una cuestión de vida o muerte llegas a gente fuera del círculo".

Font: Del reportatge "Ficción, instrucciones de uso" (El País, 10/11/2009). Vist al bloc L'Efecte Jauss 2.0.

Em masturbava fins que em sortia sang. Repassava tot de cares mentalment buscant-hi mostres de bellesa severa i de rectitud. L'herba em vessava pels porus. Bevia fins que quedava comatós i em despertava en un matoll o una presó qualssevol

Autor: James Ellroy, nom amb què és conegut l'escriptor estatunidenc Lee Earle Ellroy (Los Angeles, 4 de març de 1948). 

Font: De la novel·la A la caça de la dona. Barcelona: Angle Editorial, 2011, p. 48. Vist a Funestamnet desmemoriat.

Itàlia és el meu país, l’italià és la meva llengua, la pasta el meu menjar i el chianti el meu beure. Si puc passaré mitja vida a Itàlia

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.

Context: I fou a Florència on vaig descobrir que hi ha hagut persones en aquest món que tractaren de fer les coses bé, intel·ligentment i sensiblement bé, pensant que l’estada en aquest món fos agradable a través de l’habilitat de l’art. [...] I pel demés, Itàlia és el meu país, l’italià és la meva llengua, la pasta el meu menjar i el chianti el meu beure. Si puc passaré mitja vida a Itàlia.

Font: Carta de Josep Pla a Josep Maria de Sagarra, Florència, 1922. Vist al catàleg "Les ciutats europees de Josep Pla" (Espai Catalunya Europa, 30/11/2010 - 15/02/2011).

Em vaig deslligar,/ em vaig abandonar del tot/ i me'n vaig anar/ cap als plaers,/ que mig reals,/ mig imaginats,/ eren al meu cervell.// Hi vaig anar/ en la nit il·luminada,/ i vaig beure licors forts,/ com els que beuen/ els temeraris de la voluptuositat

Autor: Constantino Petrou Cavafis (Alexandria, Egipte, 29 d'abril de 1863 - 29 d'abril de 1933), poeta grec.

Equivalent:
Me desaté,
me abandoné del todo
y fui
hacia los placeres,
que medio reales,
medio imaginados,
en mi cerebro estaban.

Fui
en la noche iluminada,
y bebí licores fuertes,
como los que beben
los temerarios de la voluptuosidad.

Font: Poema "Fui". Vist a Antihéroe letrado.