A tots els cargols se sent un mar, però el mateix mar

Autor: Vicente Luis Mora Suárez-Varela (Còrdova, 26 de setembre de 1970), escriptor, poeta, assagista i crític literari espanyol.

Original: En todas las caracolas se oye un mar, pero el mismo mar. [ES]

Font: "Aforismos urgentes" (El Cultural, 14/01/2011).

Foto: Ángel Migel.

Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul / —dues meitats bessones desaparionades—. / La meva llengua com un caragol silent / ressegueix, lent, tot l'arbre, de l'arrel a la copa

Autora: Maria-Mercè Marçal i Serra (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 — Barcelona, 5 de juliol de 1998), poeta catalana.

Poema complet:
Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul
—dues meitats bessones desparionades—.
La meva llengua com un caragol silent
ressegueix, lent, tot l'arbre, de l'arrel a la copa.

Amb l'amor a l'esquena, com una casa closa,
i un bri d'esglai al cap de les antenes,
m'emparro per l'escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

Saps? M'agrada el teu cul i m'agrada el teu cap.
Un camí-laberint de saliva brillant
lliga els racons que el sol amb tall segur destria.

El paisatge divers de la bola del món
és el teu cos, avui, ofert, com un deliri
de terra, al meu deler de boca viatgera.

Font: Del poema "Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul". Vista a Escriptors.cat.