A Esparreguera, una de les primeres coses que em van ensenyar va ser l'infern. L'infern de les biblioteques era l'armari on hi havia els llibres en català

Autora: Teresa Rovira i Comas (Barcelona, 1918), bibliotecària, filla d'Antoni Rovira i Virgili.


Context:

¿En temps de Franco va intentar saltar-se la censura?

A Esparreguera, una de les primeres coses que em van ensenyar va ser l'infern. L'infern de les biblioteques era l'armari on hi havia els llibres en català. Recordo que quan me'l van mostrar, el primer que vaig veure van ser els llibres del meu pare. A poc a poc, els vaig anar traient tots i els vaig oferir al públic. Hi havia uns llibres, a la secció juvenil, de la Falange, que eren terribles. Era una vergonya que els nois llegissin allò. Així que vaig fer una cosa que no hauria de fer mai una bibliotecària: els vaig cremar.


Font: D'una entrevista a l'ARA (13/11/2013)


Foto 1: Cristina Calderer / ARA.


Foto 2:  Teresa Rovira a la Biblioteca Popular d'Esparreguera, dècada de 1950. Fons familiar de Teresa Rovira. Vista a la Viquipèdia.

Més que res, la memòria s’assembla a una biblioteca en desordre alfabètic, i sense les obres completes de ningú

Autor: Joseph Brodsky (Sant Petersburg, 24 de maig de 1940 - Nova York, 28 de gener de 1996), poeta estatunidenc d'origen soviètic. Premi Nobel de Literatura l'any 1987.


Font: En una cambra i mitja. València: Publicacions de la Universitat de València, 2013. Traducció: Anna Torcal i Salvador Company. Vist al Twitter del Pere Calonge.

Una biblioteca significa per a un barri el que la selva de l'Amazones suposa per a tot el planeta

Autor: Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, 1965), escriptor i piulador.


Original: Una biblioteca significa para un barrio lo que la selva del Amazonas supone para todo el planeta. [ES]


Font: Paseos con mi madre. Barcelona: Tusquets, 2011. Vista al Twitter de Patsandtrads.

penso que la Revolució Francesa va fer una França jacobina i amb futur, mentre que nosaltres ens vam quedar ancorats en els vells feus medievals. Tots aquests rabiosos fan que estiguem pagant ara el preu d'una història deformada i no resolta"."Com que jo sóc jacobí és un tema que hauria resolt al segle XVIII, txas, txas, txas, ara ja no té solucióentrevista a l'edició impresa de la revista cultural Jot Down.La part positiva de la cultura és que, quan arriben els bàrbars, tu ets a la teva biblioteca, recolzat a la finestra, veient com criden les matrones, com les violen, com crema Roma, i tothom cridant, i tu dius: "Però carallots, què esperàveu? Els bàrbars fan aquestes coses. Si haguéssiu llegit sabríeu que tard o d'hora passen aquestes coses."

Autor: Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez (Cartagena, 25 de novembre de 1951), periodista i escriptor espanyol.

Original: La parte positiva de la cultura es que, cuando llegan los bárbaros, tú estás en tu biblioteca, apoyado en la ventana, viendo cómo gritan las matronas, cómo las violan, cómo arde Roma, y todo el mundo gritando, y tú dices: "Pero gilipollas, ¿qué esperábais? Los bárbaros hacen estas cosas. Si hubierais leído sabríais que tarde o temprano pasan estas cosas.

Font: D'una entrevista a l'edició impresa de la revista cultural Jot Down. Vista al bloc Cites.

“La memòria és el marcapassos de la intel·ligència”, diu George Steiner. I durant massa temps l'hem desacreditat, hem estat enganyant els nostres nens…El que no podem fer és viure amb la indefinició constant, no saber si el govern actual és independentista, pactista, federalista. Això fa perdre una gran quantitat de temps i d'humorCrec en una col·lecció particular d'imatges essencials que anem recollint al llarg del viure, de fragments de ficció seleccionats i conservats amorosament a la nostra biblioteca interior. Són les imatges a les quals recorrem en certs moments per descobrir el significat de les nostres vides

Autor: Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 22 de desembre de 1933 - Barcelona, 19 de juny de 2012), escriptor i pedagog català.

Citació més llarga: En canvi, sí que crec en una col·lecció particular d'imatges essencials que anem recollint al llarg del viure, de fragments de ficció seleccionats i conservats amorosament a la nostra biblioteca interior. Són les imatges a les quals recorrem en certs moments per descobrir el significat de les nostres vides, com si la plenitud del viure es concentrés en aquest ram d'imatges precioses, com si només elles tinguessin el poder de concentrar en un tot perfecte les poderoses veritats i els fabulosos mites que ens il·luminen i ens proporcionen la força per tirar endavant. Són els fets que hem viscut, la nostra experiència personal, i els fets que hem descobert en l'art, la literatura, i aquesta conjunció sembla expressar els nostres desitjos, les nostres esperances més fondes. Hi ha qui diu que una vida plena i feliç només és possible si ens trobem en sintonia, de ple acord, potser fins i tot en comunió, amb aquestes imatges simbòliques.

Font: "Qui sóc i per què escric". Vista a Lletra.

Nota: Emili Teixidor va morir ahir, 19 de juny del 2012.