Avui demano llum a l’entorn del meu llit de pres i ones de tenebra llepen amb usura la meva caraCarta a Ramon Martí Farreras escrita des de Barcelona el 28 de desembre del 1963vaig escriure aquest llibre perquè durant l’estada al camp m’ho havia imposat com un deure. Milers de companys, dotzenes d’amics entre ells, havien mort, anaven morint o havien de morir a conseqüència de les penalitats de quatre anys i mig de camp. Hi havia sota dels que sobrevivíem una muntanya de dolor, una gran muntanya d’injustícia. I damunt dels nostres caps, una teranyina de fe en la humanitat, una feble teranyina que calia reforçar fins a fer-ne un teixit que ens pogués abrigar per a la resta dels nostres dies. […] Justícia per poder creure. Altrament, després d’haver viscut aquella tongada negra, la vida no podia tenir sentit. Com que vaig sobreviure, el meu deure era, és i serà sempre, pensar en els mortsSom uns pàries, no tenim res de res, però conservem el que ningú no ens prendrà mai: l’orgull de la nostra dignitat!

Dibuix fet pel mateix Amat-Piniella de l’uniforme dels presoners de Mauthausen. 

Arxiu Comarcal del Bages. Vist a Mapa Literari Català 2.0.

Nota 1: Aquest any en fa 100 que va néixer l'autor. 


Autor: Joaquim Amat-Piniella (Manresa el 22 de novembre de 1913 - l'Hospitalet de Llobregat, 3 d'agost de 1974), escriptor, intel·lectual, activista cultural i polític, supervivent del camp de concentració de Mauthausen.

Font: K.L. Reich. Barcelona: Club Editor, 1963. Vist a Espais Escrits.

Nota 1: A Mapa Literari Català 2.0 diuen: "Mesos després de ser alliberat Mauthausen i els seus camps annexos, Joaquim Amat-Piniella s’instal·la a Andorra, on escriu la que serà la seva obra més significativa: K.L. Reich. La novel·la –que no apareixerà publicada fins a l’any 1963- exposa de manera escruixidora les vivències del mateix autor, supervivent de l’horror nazi. Considerada una de les principals aportacions europees a la literatura concentracionària, K.L. Reich ofereix un complex retrat de l’ànima humana, lluny de maniqueismes, però no pas exempt d’una visió humanista."

Josep Arnal, Ferran Planes, Pere Vives i Joaquim Amat, el febrer del 1940. 

Arxiu Comarcal del Bages. Vist a Mapa Literari Català 2.0.

Entrada del camp de concentració de Mauthausen, on Amat-Piniella va passar 
gairebé cinc anys. Col·lecció particular. Vist a Mapa Literari Català 2.0.

Retrat d’Amat-Piniella l’any 1945, poc després d’haver estat alliberat d’un dels camps 
annexos de Mauthausen. Arxiu Comarcal del Bages. Vist a Mapa Literari Català 2.0.

Coberta de la segona edició de K.L. Reich. Col·lecció particular. 
Vist a Mapa Literari Català 2.0.

Quan no es té l’orgull inofensiu d’explicar les coses als altres, és que es té la vanitat idiota de creure’s incomprès. En nom dels principis higiènics més elementals, convé que tothom hi digui la seva. Després, el temps, amb el garbell de granet fi, dirà l’última paraula

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.

Font: “Davant en Russinyol” (La Publicitat, 11-12-1925).

 
Equivalent: Cuando no se tiene el orgullo inofensivo de explicar las cosas a los demás, es que se tiene la vanidad idiota de creerse incomprendido. En nombre de los principios higiénicos más elementales, conviene que cada uno diga la suya. Después, el tiempo, con la criba de grano fino, dirá la última palabra. [ES]

Imatge de la citació: Tumblr /Josep Pla.

Els barcelonins van recórrer els punts de venda buscant els llibres que necessitaven en aquests moments: els dels nostres herois i màrtirs, els que canten l'orgull de la Pàtria pels seus fills millors, els que indiquen el camí de l'esdevenidor, els que donen l'aiguafort de la guerra i la revolució

Autor: La Vanguardia (Española) (1881), diari espanyol.


Nota i font: Segons Quim Torra, "crònica que La Vanguardia Española feia de la primera diada del llibre després de la Guerra del Desastre Nacional, que es va celebrar la setmana del 23 al 29 d'abril de 1939. El dia gran va ser el dijous 27, i l'endemà apareixia publicat això". Vist a l'article "La Fiesta del Libro del Año de la Victoria" (Catalunya Oberta, 24-04-2013).


Original: Los barceloneses recorrieron los puestos de venta buscando los libros que necesitaban en estos momentos: los de nuestros héroes y mártires, los que cantan el orgullo de la Patria por sus hijos mejores, los que indican el camino del porvenir, los que dan el aguafuerte de la guerra y la revolución.

Ningú hauria d'oblidar la humiliació a què es va sotmetre els vençuts. L'orgull, el pas triomfal i la prepotència dels guanyadors. I la separació entre els que havien guanyat i perdut

Autor: Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 22 de desembre de 1933 - Barcelona, 19 de juny de 2012), escriptor i pedagog català.

Font: D'una entrevista a El Periódico de Catalunya (19/06/2012). 

Foto: Albert Bertran. 


Nota: Emili Teixidor va morir ahir, 19 de juny del 2012.

El que s’anomena l’orgull espanyol no és més que una vanitat gratuïta, trista, grotesca

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.

Font: Notes per a Sílvia (1974). Vista al seu Twitter.