La renovació, de què tant es parla, vol dir la desaparició dels vells en profit dels joves. I els vells s’hi aferren perquè quan tastes el poder és millor que el sexe, millor que la riquesa i millor que la bellesa

Autora: Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, 4 d'abril de 1943), escriptora i periodista valenciana.

Font: Els invisibles. Barcelona: Amsterdam Llibres, 2013. Vist al bloc Tirant al cap.

Vaig estar amb un jove/ i vaig saber per fi el que era/ l'èxtasi violent, l'agilitat vibràtil,/ cavitats meloses a la polpa carnosa/ suaument entreoberta/ fins al límit dehiscent,/ l'engranatge perfecte,/ la densitat precisa de sucs vessats,/ la inclinació deguda,/ la posició exacta,/ i la saviesa del mutisme,/ la bellesa d'un gland.

Autora: Clara Janés Nadal (Barcelona, 1940), poeta i traductora.


Font: "Estuve con un joven". A: Eros (1981). Vist a A media voz.



Poema com déu mana:

Estuve con un joven
y supe al fin lo que era
el violento arrebato, la agilidad vibrátil,
cavidades melosas en la carnosa pulpa
suavemente entreabierta
hasta el linde dehiscente,
el perfecto engranaje,
la densidad precisa de jugos derramados,
la inclinación debida,
la posición exacta,
y la sabiduría del mutismo,
la belleza de un glande.

I, malgrat tot, encara hi ha joves que senten als llavis l’estremiment de les velles paraules. I, malgrat tot, encara la idea s’alça perenne, dient que els esforços no poden ser inútils

Autor: Xuan Bello Fernán (Paniceiros, Tineo, Astúries, 1965), escriptor en asturià.


Context:

Fervor
En aquesta Astúries on vivim, tot es converteix en símbol i al·legoria. Tinc la impressió que cada frase que es diu, cada mot que es pronuncia, es transforma immediatament en un argot propi d’enterraments, en material, més o menys solemne, d’epitafi.

Diem que cal tirar endavant qualsevol projecte i, en aquest segle en què ens trobem, el que comencem a veure és el final conegut. Diem Astúries i, en el fons de la nostra consciència, floreix una mena de remordiment. Un dia, en el mirall fantasmagòric de l’ànima, vam albirar els reflexos de la llum del món; i ara, quan tanquem els ulls i busquem en la memòria el goig d’aquells dies, només recordem ecos sords, pàl·lids esclats, paraules maldestres que proven d’aixecar en el no-res aquella llum, aquell descobriment que ens havia fet més grans i millors.

Astúries, si no hi posem remei, s’acaba. Amb una societat corrupta, i amb ganes de corrompre’s, que ni tan sols té força ni intel·ligència per a salvar la pròpia llengua, anem d’una banda a l’altra a empentes i rodolons, somnàmbuls, intuint possibles finals.

I, malgrat tot, encara hi ha gent porfidiosa que diu que tot té solució. I, malgrat tot, encara hi ha joves que senten als llavis l’estremiment de les velles paraules. I, malgrat tot, encara la idea s’alça perenne, dient que els esforços no poden ser inútils.

Tant d’amor per la llengua, tant d’amor per Astúries, no pot ser en va. Que no ens diguin que no podem, que no serem capaços, que no ens diguin que el fervor de tants anys serà estèril.


Font: "La neu i altres complements circumstancials". A: La neu i altres complements circumstancials. Martorell: Adesiara, 2010, p. 67-70. Traducció de Jordi Raventós. Vist a Visat.cathttp://www.visat.cat/espai-traductors/cat/fragments/567/285/0/24/llati/jordi-raventos.html.

Quan s'és un cap de pardals de jove, si vols conservar una mica de vida decent has de fer el pallasso i estar a les ordres d'algú quan ets vell. Amén

Autora: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana.

Font: Cartes completes (1960-1983). Club Editor, 2008, p. 935.

Nota: La citació pertany a una carta enviada a Joan Sales el 14 d'octubre de 1981, des de Romanyà de la Selva.

Pots jugar amb el seu cos, que és jove i riu, i vol el joc, i no n'ha tingut prou

Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista català. 

Poema complet:
Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.

Font: "Joc". A: Teoria dels cossos (1966). Vist al bloc Tinta xinesa.

Foto: Tom Fischer.

Tenim la sort d'ésser un poble políticament jove, governamentalment verge. Tenim la sort de trobar-nos davant nostre amb una grandiosa tasca a realitzar, tasca que gairebé a tot arreu fa temps que està acabada

Autor: Josep Maria Planes (Manresa, 31 de gener de 1907 - Barcelona, 24 d'agost de 1936), escriptor i reporter català. En un web dedicat a ell diuen que va ser "pioner i víctima del periodisme d'investigació".

Citació més llarga: I és que enmig de l'aspra lluita, de la revolució sorda que en aquesta època fa trontollar les més velles, les que semblaven més sòlides construccions socials, Catalunya té encara moltes il·lusions a realitzar. L'ideal patriòtic que en altre bandes, si no superat del tot, es troba relegat a segon terme pels problemes materials, més directes, més dramàtics, a Catalunya és encara el motor poderós que posa en moviment totes les energies, tots els entusiasmes. Tenim la sort d'ésser un poble políticament jove, governamentalment verge. Tenim la sort de trobar-nos davant nostre amb una grandiosa tasca a realitzar, tasca que gairebé a tot arreu fa temps que està acabada.
Hem d'estructurar la Generalitat. Del no-res hem de fer-ne sorgir tota una construcció de govern. Hem de crear un Estat, li hem de donar un estil i hem d'omplir-lo d'un contingut.”

Font: “Tenim la sort...”. (La Publicitat, 03/03/1936). Vista al web Memòria.cat.

Nota: Avui fa 76 anys que Planes va ser assassinat.

Udoleu! Us sentireu milions d'anys més joves

Autor: Stanislaw Jerzy Lec (Lviv, Ucraïna, 1906 - Varsòvia, Polònia, 1966), escriptor polonès.

Equivalent: ¡Aullad! Os sentiréis millones de años más jóvenes. [ES]

Font: Pensaments despentinats. Edicions Brosquil, 2003.

Si no proporcionem paraules suficients als nostres joves, no els ajudem a ordenar les seves emocions i els seus pensaments, i ni tan sols els ajudem a ser més feliços

Autor: Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 22 de desembre de 1933 - Barcelona, 19 de juny de 2012), escriptor i pedagog català.

Citació més llarga: Si no proporcionem paraules suficients als nostres joves, no els ajudem a ordenar les seves emocions i els seus pensaments, i ni tan sols els ajudem a ser més feliços.
Tancats en el seu món inexpressat, no poden compartir
les seves vivències ni les seves emocions. O no poden compartir-lestotalment, per manca de paraules suficients. No els queda cap més recurs, cap més llenguatge, que la violència física

Font: La Lectura i la vida (2007). Vista al bloc Un mar de mots. 

Nota: Emili Teixidor va morir ahir, 19 de juny del 2012.