Les persones que treballen, que tenen alguna cosa al cap, que aspiren a fer alguna cosa, a mantenir una família, a seguir el procés de la vida, no s'avorreixen mai. Tiren... què es pot demanar més?

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.


Context: Madame de La Rochefoucauld és partidària de l'avorriment, però d'un avorriment matisat, practicat en dosis petites. La senyora escriu: "El tedi ha estat i és l'origen de tot: de l'art, de les ciències, de les guerres. És la causa de l'evolució, dels canvis de les civilitzacions, de les modes successives". D'acord. Hi ha un nombre de persones que s'avorreixen, i això les porta a manar, a dirigir. Ara, la immensa majoria de persones no s'avorreixen mai, i, si hi cauen, no es queixen. Les persones que treballen, que tenen alguna cosa al cap, que aspiren a fer alguna cosa, a mantenir una família, a seguir el procés de la vida, no s'avorreixen mai. Tiren... què es pot demanar més? 


Font: Notes del capvesprol (1979). A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992.

A la borsa de Barcelona solen empobrir-se els que s'han enriquit treballant. A la borsa de Madrid solen enriquir-se els que s'han empobrit folgant

Autor: Mariano de Cávia (Saragossa, 1855 - Madrid, 1920), periodista.


Original: En la Bolsa de Barcelona suelen empobrecerse los que se han enriquecido trabajando. En la Bolsa de Madrid suelen enriquecerse los que se han empobrecido holgando. [ES]


Font: De l'article "Madrid-Barcelona (1888)", publicat a El Liberal el 10 d'octubre de 1888. Vist al diari ARA (03/04/2013), en un article de Josep Maria Casasús.   

Ací em pariren i ací estic. I com que em passen certes coses, ací les cante, ací les dic. Ací em pariren, ací estic. Ací treballe i done besos. Ací agonitze i ací em ric

Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.

Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.


Font: Mort i pam. Antologia poètica. València: Carena Editors, 2004.


Poema complet: 

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.

Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.

Cant l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.

Cant l'amor, cante els amants.

No sé tampoc si açò són cants.

Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se'n van,

l'esperança de contraban.

Totes les invencions obliguen a treballar més

Nota: Avui fa 91 anys que va néixer Nèstor Luján.

Autor: Nèstor Luján i Fernández (Mataró, 1 de març de 1922 - Barcelona, 22 de desembre de 1995), periodista i escriptor català.

Font: Pensaments, judicis i sentències. Barcelona, La Campana, 1996. 

Les piràmides són la prova que l'ésser humà comença les coses amb ganes però tendeix a treballar cada vegada menys

Autor: Dani Alés, il·lusionista i còmic d'stand-up. Piulador i blocaire. 

Font: Del seu Twitter.

Per a un poeta català, el premi literari és com per a la 'pornostar' el lubricant o la lavativa: imprescindible per treballar

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), llicenciat en història i filosofia. També ha publicat el recull d'aforismes Viure mata i l'assaig Pensar l'art. Kant, Nietzsche, Tàpies, Bauçà.

Citació completa: Respecte a la poesia, hi ha una altra cosa que s'ha de fer pública perquè el lector entengui qui i què era Miquel Bauçà, una altra cosa a part del que ja hem comentat abans sobre la prohibició explícita que els seus llibres siguin traduïts al castellà i al francès. Miquel Bauçà va guanyar el premi de poesia Miquel de Palol el 1993.

Per a un poeta català, el premi literari és com per a la pornostar el lubricant o la lavativa: imprescindible per treballar. I el premi de poesia Miquel de Palol que s'entrega a la culta i europea ciutat de Girona no és pas un premi menor. Doncs bé, Bauçà va guanyar aquest premi amb un llibre de versos titulat En el feu de l'ermitatge. No cal que el busqueu al Google, no existeix com a llibre, no el va voler publicar.

Un poeta català que guanya un premi important de poesia i que no el vol publicar. No em surt una metàfora prou dura. Simplement indescriptible. L'art de desaprofitar l'oportunitat. Com si un gos afamat (ara sí que em surt) es deixés morir de gana davant del plat ple de tall.
Perquè el cicle de la poesia és aquest: fer versos, guanyar un premi, publicar, que et comprin, llegeixin i ensabonin altres poetes, passar a formar part dels jurats que donen els premis, fer versos, guanyar un altre premi, publicar, que et comprin, llegeixin i ensabonin poetes a qui tu has donat algun premi com a membre d'un jurat, fer versos, ensabonada, esbandida...

Morirem cantant.

XXXIII

No guanyar premis i no ser traduït: convertir en somni el malson persistent de tot escriptor català.


Font: Vista al llibre La mort de Miquel Bauçà. Editorial Fonoll, 2009, p. 90-91.