"Dietari (Perfeccionistes)".Hi ha una manca de naturalitat que lliga Goethe amb el nazisme. Ho veus quan agafa aquest to repel·lent d’home-estàtua que parla de la Veritat com si fes una roda de premsa. Quan el perfeccionisme mata la vida, els homes es tornen monstres ridículs

Nota: Avui fa 264 anys que va néixer Goethe.

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.


Context: Llegeixo Converses amb Goethe, d’Eckermann. No dubto que Goethe devia ser tan lúcid com diu la llegenda. Eckermann escriu molt bé i li recull sentències boníssimes. M’ha sorprès la manca de sentit de l’humor de tots dos, però; l’admiració incondicional d’Eckermann i la facilitat amb què Goethe perd el sentit del ridícul, quan es posa transcendental. En determinats passatges, el sento parlar amb aquesta veu de flauta que tenen els esperits capats. Hi ha una manca de naturalitat que lliga Goethe amb el nazisme. Ho veus quan agafa aquest to repel·lent d’home-estàtua que parla de la Veritat com si donés una roda de premsa. Quan el perfeccionisme mata la vida, els homes es tornen monstres ridículs. 



Font: "Dietari (Perfeccionistes)". Article del 4 de juliol del 2009 al seu bloc.

Creada per la ultradreta, promoguda per la dreta i celebrada per l'esquerra, la comparació amb el nazisme s'ha instal·lat perquè és tremendament útil. L'insult és tan greu que sembla que aconsegueix l'efecte desitjat, el silenci. Però és només un efecte de superfície, el dany causat és enorme i marca un punt de no-retorn, no es pot anar més enllà. Amb què més se'ns pot amenaçar? Amb la balcanització? Si fins i tot Sèrbia reconeixerà Kosovo abans que Espanya

Autor: Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 1972), escriptor.


Font: "Nazis como nosotros" (El País, 16/05/2013).


Foto: Kim Manresa / LV.


Context:

Creada por la ultraderecha, promovida por la derecha y celebrada por la izquierda, la comparación con el nazismo se ha instalado porque es tremendamente útil. El insulto es tan grave que parece que consigue el efecto deseado, el silencio. Pero es solo un efecto de superficie, el daño causado es enorme y marca un punto de no retorno, no se puede ir más allá. ¿Con qué más se nos puede amenazar? ¿Con la balcanización? Si hasta Serbia va a reconocer Kosovo antes que España. ¿Seremos los catalanes los nuevos apestados una vez nos expulsen del paraíso europeo? ¿Apestados? ¿Malvados? Toni Cantó lo ha intentado llamando a los profesores de catalán poco menos que pederastas, en UPyD son chapuceros hasta para eso.

La vida d’un deportat no es resol mai, queda feta malbé per sempre. El nazisme no és fruit d’una època, es reprodueix contínuament

Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Context: D’aquest darrer llibre, Isabel Clara Simó n’ha dit: “Hem de tenir tots a casa Els catalans als camps nazis i de tant en tant obrir-lo i llegir-ne algunes de les seves paraules… no podem llegir-lo sense plorar, no podem cap persona viva llegir-lo sense plorar”. La mateixa Montserrat Roig, en una entrevista de Josep M. Espinàs a TV3 l’any 1988, deia en referir-se a aquest llibre unes paraules que no s’haurien d’oblidar: “La vida d’un deportat no es resol mai, queda feta malbé per sempre. El nazisme no és fruit d’una època, es reprodueix contínuament.” [Del bloc del Pere Gomila]


Font: El programa Identitats, dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevista Montserrat Roig  (09/04/1988).

L'església compara l'avortament amb el nazisme. El que no explica és per què al moment oportú no va comparar el nazisme amb l'avortament

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1975), humorista gràfic i escriptor català.


Font: Noticias del 5º canal (Planeta, 1977). Vist a El infierno canario.