Es pot viure sense igualtat, és clar; però si s'inventa racionalment un principi, cal defensar-lo racionalment

Autora: Nancy Huston (Calgary, Alberta, Canadà, 1953), escriptora canadenca.

Font Reflets dans un oeil d’homme (2012). En català: Reflexos en un ull d’home. Barcelona: Edicions de 1984, 2013. Traducció de Josep Alemany. Vista al Twitter de l'editorial En castellà: Reflejos en el ojo de un hombre. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2013. En podeu llegir un fragment aquí. 

Foto: Sébastien Dolidon (El País).

Defensarem la nostra illa al preu que sigui: lluitarem a les platges, lluitarem a les muntanyes, lluitarem al mar i als oceans, lliutarem a l'aire, i lluitarem als carrers i no ens rendirem mai

Autor: Winston Churchill (Oxford, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965), polític i escriptor. Nobel de literatura el 1953.

Font: Vista a l'article d'Enric Vila "Espelmetes a sant Churchill" (al web de la Fundació Catalunya Oberta, 18/12/2012).

Vull una llengua que no hagi d’estar lluitant amb l’aigua al coll per sobreviure; vull que visqui en pau en igualtat de condicions amb les llengües que tenen un estat propi que les defensa, les protegeix, les alimenta, les enalteix i prestigia. Vull una llengua que no hagi de demanar ni perdó ni permís pel sol fet d’existir

Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947), escriptor català.

Citació més llarga: Assegurar la pervivència de la llengua per a mi ja és una raó de pes per a treballar per la independència política del país. Que tampoc no en garantirà la pervivència, però que hi ajudarà. Sé que no estic sol, en aquest anhel: a més de les raons de dignitat política, social i històrica, vull una llengua que no hagi d’estar lluitant amb l’aigua al coll per sobreviure; vull que visqui en pau en igualtat de condicions amb les llengües que tenen un estat propi que les defensa, les protegeix, les alimenta, les enalteix i prestigia. Vull una llengua que no hagi de demanar ni perdó ni permís pel sol fet d’existir; no vull que li discuteixin les poques i tímides lleis que la protegeixen; vull que els seus parlants visquin sense els complexos que els porten a l’autoodi i la renúncia lingüística perquè no es molesti el veí o, encara pitjor, per una pretesa i malentesa bona educació. Vull que la meva llengua sobrevisqui amb salut en aquest món de la globalització uniformadora i no vull haver d’estar parlant constantment d’aquest tema.

Font: Discurs amb motiu de la recepció del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el dia 16 de juny del 2010. Vist al web del president Pujol.

Ens cal beure glops molt agres entre la incomprensió i fins la burla dels uns, la malfiança dels altres. Ningú no ens diu un mot cordial, un mot de pàtria i honor, que són els únics sentiments que poden dur una persona decent a la guerra ja que sense ells la guerra seria un crim. Nosaltres sabem el que defensem

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català.

Font: Cartes a Màrius Torres (1976). És una carta enviada a Mercè Figueres. Vista a "L'actitud de quatre escriptors catalans davant la guerra civil (1936-1939). Joan Sales, Pere Calders, Avel·lí Artís-Gener i Marià Manent", de Sergi Font.