¿Qui sinó tots —i cadascú per torna—/ podem crear des d'aquests límits d'ara/ l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,/ l'espai de vent on tota veu ressoni?/ Públicament ens compromet la vida,/ públicament i amb tota llei d'indicis.// Serem allò que vulguem ser. Debades/ fugim del foc si el foc ens justifica.

Nota: Avui fa 84 anys que va néixer Martí i Pol.

Autor: Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre del 2003), poeta català.

Poema com déu mana:

¿Qui sinó tots —i cadascú per torna—

podem crear des d'aquests límits d'ara

l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,

l'espai de vent on tota veu ressoni?

Públicament ens compromet la vida,

públicament i amb tota llei d'indicis.

Serem allò que vulguem ser. Debades

fugim del foc si el foc ens justifica.

Font: Poema 5 de L'àmbit de tots els àmbits (1981). Vist a Mallorcaweb.com.

Imatge: Eulàlia Borrut Casas (1996).

L’herba només és herba; els crepuscles, crepuscles, i les onades, onades. Però la narrativa permet oferir esperances i sentits, falsos però bonics, als immensos espais somorts que apareixen entre els riscos quotidians. I anar fent

Autor: Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965), antropòleg i escriptor català.

Citació més llarga: Jo apostaria per ell [per Lévy-Strauss]: els humans s’inventen històries per avorriment. Per omplir l’exasperant vacuïtat de la lletgesa i la bellesa, el pas del temps, de tot plegat. L’herba només és herba; els crepuscles, crepuscles, i les onades, onades. Però la narrativa permet oferir esperances i sentits, falsos però bonics, als immensos espais somorts que apareixen entre els riscos quotidians. I anar fent.

Font: «Molt més que uns texans». Cultura, 19 de novembre de 2009, p. 9-10. Vist a Un que passava.