Potser la nostra vida sigui un mal instrument, però és música, viure!

Nota: "Estrenem el videoclip de "Mozart", una de les peces de l'últim disc de la cantant, dedicat al poeta lleidatà [Màrius Torres]"



Autor del poema i font: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català. "Mozart", poema inclòs a Poesies. A cura de Joan Sales. Coyoacan: Quaderns de l’Exili, 1947.

Autora de la cançó i font: Meritxell Gené, cantautora i artista catalana. "Mozart", cançó del disc Així t'escau la melangia (Khlamor, 2013), en homenatge a Màrius Torres


Foto: Del seu web.


Poema com déu mana:

     Enduts d'un ritme fàcil i profund
també els nostres compassos voldrien, un a un,
          volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
     ala d'un ordre en moviment,
          ràpida, lliure...
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
     però és música, viure!

                 Gener, 1941

Un nen és sempre en primer lloc un esteta: respon a les aparences, a les superfícies, a les formes i figures

Autor: Joseph Brodsky (Sant Petersburg, 24 de maig de 1940 - Nova York, 28 de gener de 1996), poeta estatunidenc d'origen soviètic. Premi Nobel de Literatura l'any 1987.


Font: En una cambra i mitja. València: Publicacions de la Universitat de València, 2013. Traducció: Anna Torcal i Salvador Company. Vist en un article de Xavier Aliaga al bloc Des de la Mediterrània.


Context: Un nen és sempre en primer lloc un esteta: respon a les aparences, a les superfícies, a les formes i figures. A penes hi ha res en la meua vida que m’haja agradat més que aquells almiralls acabats d’afaitar, en face i de perfil, dins dels seus marcs daurats apareixent amenaçadors a través d’un bosc de pals de maquetes de vaixell que aspiraven a ser de mida natural. Dins dels seus uniformes del segle divuit i dinou, amb aquelles gorgeres o colls alts, xarreteres amb serrells com bardanes, perruques i amples bandes blaves que els creuaven el pit, semblaven de debò els instruments d’un ideal perfecte, abstracte, no menys exacte que els astrolabis, les brúixoles, les bitàcoles o els sextants amb acabats de bronze que lluïen pertot arreu. Podien calcular la posició d’algú sota les estrelles amb un marge d’error més petit que els seus mestres! I sols restava desitjar que també dominassen les onades humanes: estar exposat als rigors de la seua trigonometria més que no a una mesquina planimetria d’ideòlegs, ser el producte d’una visió, potser d’un miratge, en comptes d’una part de la realitat. Fins a dia d’avui, crec que al país li aniria molt més bé, per molt, si tingués com a ensenya nacional, no aquell fastigós pollastre imperial bicèfal o la falç i el martell vagament maçònics, sinó la bandera de la Marina russa: la nostra gloriosa bandera de Sant Andreu, incomparablement bella: la creu blava en aspa sobre un fons blanc virginal.

Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança

Autor: Dita valenciana per rememorar la derrota a la batalla d'Almansa, que segons l'Enciclopèdia va ser una "acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya, comandades pel duc de Berwick, i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI, comandades pel marquès das Minas i per lord Galway, el 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya".

Foto 1: Quadre de Ventura Ligli de 1709 que representa la batalla d’Almansa© Corts Valencianes. Vista a Enciclopèdia.cat.

Foto 2: La batalla d'Almansa, de Paulino Ruano. Vista al bloc de Luis Gil López.

A què s'assemblen les operacions de llegir i escriure? A posar-se al lloc de l'altre, vull dir, per exemple, a tenir cura d'una filla o un familiar malalt. Només descobrim el que hi ha en nosaltres mateixos quan ens desdoblem per tenir cura de l'altre

Autor: Luis García Montero (Granada, 4 de desembre de 1958), poeta i crític literari espanyol, professor de Literatura Espanyola a la Universitat de Granada. 

Original i context: Cada lector se ha formado gracias a las palabras de muchos autores, que también llegaron a conocerse a sí mismos cuando organizaron sus palabras, sus ideas y sus sentimientos para establecer un diálogo con sus lectores. ¿A qué se parecen las operaciones de leer y escribir? A ponerse en el lugar del otro, quiero decir, por ejemplo, a cuidar a una hija o a un familiar enfermo. Sólo descubrimos lo que hay en nosotros mismos cuando nos desdoblamos para cuidar al otro. 

Font: De l'article "Teoría impertinente de la lectura" (El País, 16/08/2009). Vist a Un que passava. 

Imatge: Mural de Luis García Montero, obra del pintor Benvi Parrilla, al carrer de la Mel de Manresa. Autor: Josep Xicota.

Els qui no hem cregut en l’obligació de moltonejar darrere interessos que els interessats volien fer passar per patriòtics, hem estat –devem estar-ho encara– mal conceptuats pel catalanista primari (i el catalanista primari, com la filla de la portera àvida de fulletons, pertany a totes les classes socials)

Nota: Avui fa 52 anys que va morir Just Cabot.

Autor: Just Cabot (Barcelona, 4 d emaig de 1898 - París, 25 de febrer de 1961), escriptor i periodista català, director de la revista Mirador. 

Context: Per un catalanisme mal entès, no era possible de fer reserves a res català, per atrotinat que fos. Per exemple, calia creure en certes glòries, sota perill de ser titllat de mal patriota; era mal vist malparlar dels Pomells de Joventut o de l’arquitectura del senyor Puig i Cadafalch, etc. [...] Els qui no hem cregut en l’obligació de moltonejar darrera interessos que els interessats volien fer passar per patriòtics, hem estat –devem estar-ho encara- mal conceptuats pel catalanista primari (i el catalanista primari, com la filla de la portera àvida de fulletons, pertany a totes les classes socials). 

Font: Indignacions i provocacions / Just Cabot, biografia i recull d'articles del periodista català, a cura de Valentí Soler. Barcelona: Edicions 62, 1992. Vist a Radiacions.

Potser val la pena que ens fem l'autocrítica davant dels que, essent joves com tu, poden aprofitar la lliçó que ens van propinar a nosaltres i de la qual encara ens ressentim tots. Hi ha molts punts comuns entre vosaltres i nosaltres, i això és encoratjador, però que la feblesa i la bona fe no us faci a vosaltres el mal que ens van fer a nosaltres. Cor, sí, però al fons del tot com un més dels aliments per a les arrels de l'acció política, un entre molts d'altres

Autor: Joaquim Amat-Piniella (Manresa el 22 de novembre de 1913 - l'Hospitalet de Llobregat, 3 d'agost de 1974), escriptor, intel·lectual, activista cultural i polític, supervivent del camp de concentració de Mauthausen.

Carta completa:

Barcelona, 6 març 1973

Benvolguda Montserrat:

L'afecte que promou la teva lletra del 26 del mes passat m'ha "touché". Qui ho deia que joves i vells no es podien entendre? El que cal és desitjar-ho. Tanmateix, no estic d'acord amb la teva exculpació, si bé l'agraeixo.

Entenc que la nostra culpa generacional és haver fet més cas del cor que del cervell. En política, l'infern està empedrat de bones intencions i aquest va ser el nostre error. En una paraula: ho vam perdre tot, però per totxos. El fet que després purguéssim el nostre error no és excusa. I no és pas que cregui ara que ens havíem de carregar mitja humanitat. D'acord que nosaltres no podíem utilitzar els mateixos mètodes de l'enemic, però sí que en política cal disposar de tots els registres, com per tocar l'orgue i saber-los utilitzar amb oportunitat. Si no ho vam saber fer és per una incapacitat que jo crec culpable. Diràs que tot això és parlar per parlar i que no podem fer marxa enrera, però potser val la pena que ens fem l'autocrítica davant dels que, essent joves com tu, poden aprofitar la lliçó que ens van propinar a nosaltres i de la qual encara ens ressentim tots. Hi ha molts punts comuns entre vosaltres i nosaltres, i això és encoratjador, però que la feblesa i la bona fe no us faci a vosaltres el mal que ens van fer a nosaltres. Cor, sí, però al fons del tot com un més dels aliments per a les arrels de l'acció política, un entre molts d'altres.

Espero que ara estarem més d'acord i no diràs tants "no" seguits. D'altra banda, uns "no" que m'han fet content, per què negar-ho?

No veig en Planes gaire sovint, però penso trucar-lo un dia d'aquests i veure de concertar una entrevista amb tu. Ell m'ho agrairà, n'estic segur, i a mi em plaurà molt de tornar-te a veure

Afectuosament, 

Font: Carta a Montserrat Roig, 06-03-1973. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Montserrat Roig.

  Vista al web de Joaquim Amat-Piniella.

 

Imatge 1: Montserrat Roig i Joaquim Amat-Piniella.

Imatge 2: Capçalera del web de Joaquim Amat-Piniella. Hi podem llegir: "Foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses em van saber dir del que havia significat l'infern nazi." (Montserrat Roig)

Imatge 3: Carta de Montserrat Roig a Joaquim Amat-Piniella que va precedir la carta de la citació, 26-02-1973. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Montserrat Roig.

El fetitxista és l'ésser més infeliç en aquest món, perquè desitja una sabatilla de dona i s'ha d'acontentar amb la dona sencera

Autor: Karl Kraus (Jičin, Bohèmia, 28 d'abril de 1874 - Viena, 12 de juny de 1936), escriptor austríac.

Equivalent: El fetichista es el ser más infeliz en este mundo, porque desea una zapatilla de mujer y tiene que contentarse con la mujer entera. [ES] [Traducció de Guillermo Fernández]

 Font: "Antología de aforismos". (Revista de la Universidad de México).

Foto: Batfaggery.

Missenyora i tan puta

Autor: Valentí Puig i Mas (Palma, Mallorca, 14 d'abril de 1949), escriptor i crític literari.

Poema complet:
Qui pogués escoltar tranquil totes les mentides
que conta quan ve de fer-ho amb un altre, i encara
escampa l’olor de gel d’un apartament per hores.
Saluda com un ocell eixerovit i càndid, transmudant-se
en teva, indolent, pèrfida, sempre un poc puta.
¡Missenyora! Aleshores ens abasarda la joventut
extraviada, però l’amor perdut, ja no, fatigada
llum de festa, cançó sense pare ni mare, empremta
de pintallavis al coll de la camisa.
Missenyora i tan puta.

Font: "Un poc puta", del poemari Passions i afectes. Barcelona: Edicions 62. Vist al bloc de Joan Foguet. 

Foto: Carles Mercader.

Anatema contra el covard que calla quan el mal governa i anteposa a la consciència l'escalfor del seu ventre

Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català. 

Context: 

ELIASIB: Anatema contra el savi insensible al sofriment del dèbil, que es tanca a la torre de vori d'una serenor cruel.
MARDOQUEU: I digui tot el poble: «Amén».
ELIASIB: Anatema contra el covard que calla quan el mal governa i anteposa a la consciència l'escalfor del seu ventre.
MARDOQUEU: I digui tot el poble: «Amén».
ELIASIB: Anatema contra el qui escandalitza els innocents i els simples.
MARDOQUEU: I digui tot el poble: «Amén».

Font: Primera història d’Esther (1948). Vist a Rodamots.

―Què prendrà, el Senyor? ―Vés a una església i pregunta-li-ho, a mi posa'm una cervesa

Autor: Extremoyzurdo, piulador.


Original: ―Qué va a tomar el Señor? ―Te vas a una iglesia y se lo preguntas, a mi dame una cerveza. [ES]


Font: Del seu Twitter.

Em vaig deslligar,/ em vaig abandonar del tot/ i me'n vaig anar/ cap als plaers,/ que mig reals,/ mig imaginats,/ eren al meu cervell.// Hi vaig anar/ en la nit il·luminada,/ i vaig beure licors forts,/ com els que beuen/ els temeraris de la voluptuositat

Autor: Constantino Petrou Cavafis (Alexandria, Egipte, 29 d'abril de 1863 - 29 d'abril de 1933), poeta grec.

Equivalent:
Me desaté,
me abandoné del todo
y fui
hacia los placeres,
que medio reales,
medio imaginados,
en mi cerebro estaban.

Fui
en la noche iluminada,
y bebí licores fuertes,
como los que beben
los temerarios de la voluptuosidad.

Font: Poema "Fui". Vist a Antihéroe letrado.

L’Edat Mitjana va ésser una època conflictiva. La donzella comtal (que no tenia la vista massa fina) va estendre els braços per rebre a cor obert una cosa voladora que li semblava un colom. Però en realitat era una fletxa disparada per un rei que estava renyit amb el seu pare, i la donzella caigué sense comprendre res de res

Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. 

Font: "Temps difícils", conte del llibre Tot s'aprofita (1983). Vist al bloc del Joan Pinyol, que "en commemoració del mes del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembre de 1912", publica "cada dia un microconte seu".