Poema complet:
Qui pogués escoltar tranquil totes les mentides
que conta quan ve de fer-ho amb un altre, i encara
escampa l’olor de gel d’un apartament per hores.
Saluda com un ocell eixerovit i càndid, transmudant-se
en teva, indolent, pèrfida, sempre un poc puta.
¡Missenyora! Aleshores ens abasarda la joventut
extraviada, però l’amor perdut, ja no, fatigada
llum de festa, cançó sense pare ni mare, empremta
de pintallavis al coll de la camisa.
Missenyora i tan puta.
Font: "Un poc puta", del poemari Passions i afectes. Barcelona: Edicions 62. Vist al bloc de Joan Foguet.
Foto: Carles Mercader.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada