dijous, 10 de gener de 2013

Aquest doble ideal d'alliberar Catalunva i afinar la cultura del nostre poble és el que ha donat sentit als catalans moderns


Autor: Pompeu Fabra i Poch (Barcelona, 1868 - Prada de Conflent, 1948), gramàtic català i veritable motor i cervell de la normativa moderna de la llengua catalana.

Font i context: Missatge a la Junta General de Palestra, reproduït a La Publicitat el 5 d'abril de 1932. El recull Lluís Marquet a "Pompeu Fabra, president de Palestra" (Revista de Catalunya, núm. 95 (abril 1995), p. 55-63) i el podem llegir a "Textos polítics de Pompeu Fabra" (Racó Català). Citació vista a l'article de Quim Torra "El Consell de la Transició Nacional dels millors" (El Singular Digital, 10/01/2013). Reproduïm un fragment de l'article de Marquet sobre el mateix missatge:

"Del text 3 (21 de març de 1932). Després d’una introducció de salutació als companys de la Junta hi ha en aquest text un paràgraf d’una especial importància per la claredat i la contundència amb què Fabra s'expressa pel que fa a la unitat nacional dels Països Catalans: "D’una manera especial voldria que en aquests moments recordéssiu els nostres germans de València i de Mallorca, units tots ells pel lligam multisecular de la nostra llengua. Uns articles de la Constitució de la República Espanyola –obstacles legals nous, inexistents fins ara— volen privar el nostre acostament polític, en una eventual federació de totes les terres catalanes. Però si hi ha qui vol posar obstacles a la nostra unió política, no hi ha qui ens pugui privar de mantenir una sincera i cordial germanor espiritual entre les terres que foren una sola per llur història, que ho són avui encara per la llengua i que esperem que seguiran essent-ho demà per la voluntat de llurs fills. És per això que us proposo que aquesta Junta General vulgui trametre una fèrvida salutació als nostres germans de València i de Mallorca, testimoniatge d’afirmació de la nostra unitat nacional."
A continuació parla en els termes següents sobre l’Estatut:
"Els moments que s'acosten són de la més gran transcendència per a Catalunya. No sols l'Estatut que votà el poble el 2 d’agost de 1931 ha de tenir força legal, sinó que cal estructurar la vida nova que Catalunya autònoma va a començar.
‘L'Estatut ha estat expressió circumstancial de la sobirania del nostre poble. Ell fixà el grau de llibertat que la majoria dels catalans volia a l’agost de 1931 en ús del seu dret d’autodeterminació. No és l’Estatut ni una renúncia ni una hipoteca per al futur, sinó que el poble de Catalunya, per la sobirania que li pertoca, manté el dret a ampliar la seva llibertat quan així ho vulgui la majoria dels catalans.
‘Però el mínim de llibertats contingut en l’Estatut i consagrat pel referèndum popular és indefugible. Ni a dintre ni a fora de Catalunya existeix cap persona ni cap corporació que tingui dret a modificar-lo al seu albir, sinó e1 poble mateix que el votà. En repetir avui en aquesta Junta General de Palestra l’afirmació que les Corts Constituents de la República Espanyola han d’aprovar íntegrament l’Estatut, no fem més que ratificar la voluntat nacional solemnialment expressada el 2 d’agost passat."
I més endavant, en parlar del catalanisme, s’expressa ben clar i sense embuts:
"L'ideal col·lectiu que ha mantingut sempre en tensió l'esperit de diverses generacions de catalans cal que segueixi impulsant les actuals. Aquest doble ideal d’alliberar Catalunva i afinar la cultura de1 nostre poble és el que ha donat sentit a les activitats dels catalans moderns i als partits polítics catalans.
‘Cal tornar a desvetllar l’interès del jovent per la causa de Catalunya, per la neva Llengua, la seva Història i Cultura. Cal tornar a fer vibrar la seva ànima per l’ideal del seu alliberament nacional. Cal fer comprendre el catalanisme, no com una política, sinó com una doctrina que abassega tota l'ànima, ordena tots els nostres actes i dóna sentit a la nostra vida.""