dijous, 31 de gener de 2013

"El cafè, que duri" (El Temps, 28 de maig de 1984). Per l'article vint-i-sis/ i en cas de greu compromís,/ l'Estat té atribucions/ per passar-se pels c.../ totes les lleis del país


Autor: Ramon Barnils i Folguera (Sant Cugat del Vallès, 13 d'octubre de 1940 - Reus, 14 de març del 2001), periodista català.


Citació més llarga: 

Ara diu que pensen retirar el servei de cafè per a tothom: diu que també entre les autonomies hi ha classes; que no es poden fabricar les autonomies amb fotocopiadora -amb vietnamites, deu dir el gendre dels Omeies de Sevilla, que és un carrossa de la política-; que a Catalunya i a les Províncies Bascongades, sí, perquè, allí, hi mana la dreta, i ja se sap que el nacional-autonomisme és cosa de dretes, tret del nacional-autonomisme espanyol que és cosa de tothom, com Hazienda.

Però que els altres, no; als altres, l'estat els regularà l'autonomia segons que li ho permeti l'article 26, i que, una vegada més, convé de fer públic per a il·lustració dels afectats:

        Per l'article vint-i-sis
        i en cas de greu compromís,
        l'Estat té atribucions
        per passar-se pels c...
        totes les lleis del país.

No hi ha com tenir la Brunete pel mànec per governar amb comoditat, efectivament. En un moment determinat, el govern dels joves nacionalistes de Madrid, llavors en mans d'una tal UCD, va assegurar que tots els súbdits de l'Estat eren iguals i que, per tant, si en temps de la república l'autonomia havia sigut només privilegi d'alguns, ara -llavors, que és com si fos ara- en tindria tothom. Es va proclamar l'Estat de les autonomies, i de la Rioja a Múrcia sense Albacete, passant per Castella, amb Lleó, però sense Madrid i en canvi la dita Albacete, va tenir autonomia tothom.

La dita que va resumir aquest moviment ha passat al tresor de la saviesa jurídica universal amb aquesta forma, digna d'un Ortega: "Kaffè per a todos".

"Café para tontos (Cafè per a beneits)", deien els de sempre, pels corredors de Madrid, francament satisfets de la seva murrieria i engrescats per haver-nos fet beure a galet una vegada més.
      

Font: De l'article "El cafè, que duri" (El Temps, 28 de maig de 1984). Vist a Contrastant.net.