Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris problema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris problema. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de novembre del 2013

Quan dic a aquests pares que a Finlàndia gairebé no hi ha reunions de pares a les escoles se’m queden mirant desconcertats. “I què fan, llavors, quan tenen un problema amb un nen en una escola?” “Tenen una tècnica revolucionària —els contesto—: parlen amb el nen.”



Autor: Gregorio Luri Medrano (Azagra, Navarra, 1955), professor de filosofia. 


Font: De l'article "Chamfort y otras futesas" (20/11/2013), al seu bloc. 


Original: Cuando les digo a esos padres que en Finlandia no hay apenas reuniones de padres en las escuelas se me quedan mirando desconcertados. "¿Y qué hacen, entonces, cuando tienen un problema con un niño en una escuela?". "Tienen una técnica revolucionaria -les contesto-: hablan con el niño". [ES]








dimarts, 5 de novembre del 2013

Estar distret. Això és el que importa. Cal buscar-se problemes prou difícils de resoldre per evitar estar preocupat pels veritables problemes. Em voldrà aquesta dona? L'amor és una forma d'evitar pensar en la vida



Autor: Woody Allen (Nova York, 1 de desembre de 1935), director, guionista, actor i escriptor estatunidenc. 


Font: D'una entrevista a El Mundo (05/11/1972). 


Context:
 
—¿Qué es lo que cuenta para usted en la vida?
—Estar distraído. Eso es lo imporante. Hay que buscarse problemas lo suficientemente difíciles de resolver para evitar estar preocupado por los verdaderos problemas. Mis problemas son: ¿podré contratar a Cate Blanchett? ¿seré capaz de encontar un buen final para mi película?... Otros problemas bastante entretenidos son los relacionados con el amor. ¿Me querrá esa mujer? El amor es una forma de evitar pensar en la vida. O los deportes. Soy un fan del baloncesto. La vida es terrible. ¿Qué será de mí? ¿Cómo envejeceré? ¿Cuándo y cómo moriré? ¿Cuál es el sentido la vida? No vale la pena pensar en esto.




dimarts, 14 de maig del 2013

divendres, 11 de gener del 2013

dilluns, 15 d’octubre del 2012

dimecres, 19 de setembre del 2012

dimarts, 26 de juny del 2012

Se'ns diu amb relativa freqüència (i a cops ho diuen gent prou ben intencionada) que el sentiment independentista és del tot respectable, o sigui, tan respectable com qualsevol altre, si no se serveix de la violència, però observo que els qui així parlen, i parlen bé, s'obliden sempre de recordar-nos que els sentiments colonitzadors s'han imposat i continuen imposant-se precisament per la violència. Vulguis o no, ens estan dient que l'independentisme ha de fer valer la força de la raó, contra un adversari que només entén la raó de la força...Província és el territori administrat per un altre, la metròpoli, i formes de vida provinciana són les que se’n deriven de l’ocupació. En aquest sentit, el nostre país ha estat, és encara provincià en la mesura que acceptem la colonització sense denunciar-la.És la facilitat de mantenir el propi idioma en una altra comunitat que fa difícil d'aprendre la llengua del país d'adopcióFragment de la narració «Nocturn ciutadà», dins El premi literari i més coses.Tothom persegueix la felicitat, i la felicitat no tan sols no existeix en la forma com ens la imaginem, sinó que ni és desitjable. Només té valor la vida, i la vida és dolor i alegria, plaer i desventura, plors i rialles. La felicitat només és important mentre la busquem... Per sort, no es pot fer res més que això: buscar-la.Si en un moment o altre de la conversa algú et diu que penses massa, senyal, en primer lloc, que pensa d'una altra manera i, sobretot, que pensa poc.Quan t'entrebanques amb els teus peus, article publicat al diari Avui del 13 de gener del 1982El moviment independentista no pot pas confiar que, per una misteriosa inspiració, el poble reclamarà espontàniament la independència i que amb això l'autoritzarà a existir.Des de fora contra dins, article publicat al diari Avui del 7 d'abril del 1982.Ningú no és lliure, i per poc que hi pensi se n'adonarà, quan persegueix aquells qui volen ser, plenament, ells mateixos. Aquí, catalans Quan et diuen que "caldrà pensar-hi", volen dir que ajornaran qui sap fins quan allò que hom proposa Com més incompetent és un organisme, més comissions crea. Així es pot permetre d'anar ajornant la solució dels problemes que té plantejats; els estudis d'aquestes comissions demanen temps.L'independentisme només és possible, únicament floreix en les comunitats ocupades. És per això que a Castella no n'hi ha; els castellans no s'han d'alliberar de res ni de ningú, nacionalment; són ells els qui, com a comunitat constituïda en Estat, dominen.Uns Països Catalans lliures alliberarien automàticament quelcom en els pobles de cultura castellana, puix que es desfarien de cop de la sobergueria que els enverina i els priva d'enfrontar-se amb els problemes reals de la seva terra

Autor: Manuel de Pedrolo i Molina (L'Aranyó, Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990), escriptor català.

Font: "La solidaritat dels insolidaris". Article publicat al diari AVUI
(02/06/1982). Vista a Mallorcaweb.com.

Nota 1: Avui fa 22 anys de la mort de Manuel de Pedrolo.

Nota 2: Aquí podeu llegir una trentena de diccitacions seves.

dijous, 17 de maig del 2012

Si vols pujar un fill sa, li has de crear un problema cada dia

Autor: Giorgio Nardone (Arezzo, 23 de setembre de 1958), psicòleg i psicoterapeuta italià.

Citació més llarga:  La por no és un problema, és un recurs, un dels més grans, i ens permet salvar-nos. El problema és que a partir d'un límit es converteix en invalidant. Hem d'acceptar que la por forma part de la nostra vida i així ens ajudarà a millorar cada dia. Però això no es fa. Els nens ja no creixen amb por, creixen sobreprotegits. La societat occidental ha d'aprendre que si vols fer créixer un fill sa li hauràs de crear almenys un problema al dia, en lloc de sobreprotegir-lo. Estem fent créixer fills als quals els falta valor i coratge.


 Font: Entrevista al diari ARA (17/05/2012).

divendres, 30 de març del 2012

La mejor herencia educativa que podemos dejar a nuestros hijos es la curiosidad. Solo si se preguntan cosas constantemente, serán capaces de seguir su educación después de la escuela y seguirán estando al dia en el mundo de la robótica y los cambios constantes de profesión

Autor: Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 17 de juny de 1963), economista català.

Citació més llarga: a diferència dels voluntaris de les ONGs, els missioners fan un compromís vital, que implica dedicar-hi tota la vida. Alguns cooperants se’n van allà a passar dos mesos com si anessin a Disneylàndia, pugen a l’atracció de la pobresa i van a veure pobres. Després, quan tornen aquí, es posen les rastes i se’n van a Gràcia a explicar-ho a tothom. Perquè el seu objectiu no és solucionar el problema sinó sentir-se bé. Cadascú es distreu com vol, però a aquest cooperant jo no li donaré diners. En canvi, els missioners que van cap allà i que s’hi estan tota la vida, tenen una determinació que no tenen els altres. I segon, el fet que els cooperants hi vagin temporades curtes vol dir que sovint no tenen ni idea de com funcionen les coses a l’Àfrica. Un capellà que porta vint anys vivint allà entén els problemes molt millor que tu o que jo, que hi podem anar tres mesos. Tenen molta més informació que nosaltres, i que els cooperants que van i vénen, vénen i van. Per tant, és qüestió de compromís i és qüestió d’informació.  

Font: Converses amb Xavier Sala i Martín. Edicions Dau, 2007.

divendres, 16 de març del 2012

El problema és que els catalans volem dues coses alhora: ser lliures i caure bé. Impossible

Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear.

Font: Vista al llibre La mort de Miquel Bauçà, d'Abel Cutillas (Editorial Fonoll, 2009, p. 109).