Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ballar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ballar. Mostrar tots els missatges

dijous, 25 d’abril del 2013

A Barcelona pots estossinar capellans i burgesos, incendiar esglésies, desenterrar mòmies i fins ballar-hi en ple carrer sense que ningú hi trobi res de particular; fins i tot pots fabricar calçotets o fideus. En canvi, si un ciutadà es plantifica un pa de barra al cap no se l’hi perdona per més que, fora d’això, sigui irreprotxable i estigui al corrent de totes les contribucions








Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 


Font: Cartes a Màrius Torres. Seguides de 'Viatge d'un moribund'. Barcelona: Club Editor, 2007, p. 262. És una carta a Mercè Figures, des d'Esterqüel, datada l'1 d'agost de 1937. Es pot llegir a Lletres.net.


Context: Em parles, com en Màrius, de les ximpleries d’en Dalí i sobretot d’aquesta de donar conferències amb un pa de barra al cap. Miquel Àngel es passejava pels carrers de Roma amb una gallina lligada amb un cordill que el seguia com un be; en aquells temps feliços ningú no trobava res a objectar-hi. En els nostres no podria fer-ho; a Barcelona tothom ho trobaria xocantíssim i se’n sentiria a dir de totes. A Barcelona pots estossinar capellans i burgesos, incendiar esglésies, desenterrar mòmies i fins ballar-hi en ple carrer sense que ningú hi trobi res de particular; fins i tot pots fabricar calçotets o fideus. En canvi, si un ciutadà es plantifica un pa de barra al cap no se l’hi perdona per més que, fora d’això, sigui irreprotxable i estigui al corrent de totes les contribucions.



dimecres, 27 de març del 2013

Em mola un gram o més bellugar els ossos a ritmes durs d'aicidicis de moda. Vaig de penjat bevent l'amfeta amb soda i volo alt –tinc bon afgà a terrossos


Nota: Avui és l'aniversari de Carles Torner. Per molts més.



Autor: Carles Torner i Pifarré (Barcelona, 27 de març de 1963), escriptor.


Font: Del poema "Like a foixing stone". A: A la ciutat blanca. Barcelona: El Mall, 1984. Premi Amadeu Oller de poesia (1984). Vist a Escriptors.cat.


Poema complet:

¡És tan flipant punxar algun disc de l'Elvis,
vells rock'n rolls, i anar a discoteques
a lligar amb ball i clenxa babies queques
que amb posat fi -tens foc?,- remenen pelvis!

Em mola un gram o més bellugar els ossos
a ritmes durs d'aicidicis de moda.
Vaig de penjat bevent l'amfeta amb soda
i volo alt –tinc bon afgà a terrossos.

El reggae em va i duc pentinat punk.
Ben enxapat puc ser un ròcker preclar.
Vestit d'hindú semblo el Ravi Shankar.

És un sidral! New wave o mod o funk...
Passant de tot, no vaig de passarell:
m'enrotlla el nou i m'al·lucina el vell.
tinc bon afgà a terrossos.








dimecres, 6 de febrer del 2013

Quina bogeria és aquesta de brindar a la salut d'una premsa independent? Som eines i criats d'uns homes rics que romanen entre bastidors. Som uns titelles, ells estiren els fils i nosaltres ballem. Els nostres talents, les nostres possibilitats i les nostres vides són propietat d'altres homes. Nosaltres som uns prostituts intel·lectuals


Autor: John Swinton (Saltoun, Escòcia, 12 de desembre de 1829 - Nova York, 15 de desembre de 1901), periodista. Cap de redacció de The New York Times.

Citació més llarga i original:
There is no such thing, at this date of the world's history, in America, as an independent press. You know it and I know it.
There is not one of you who dares to write your honest opinions, and if you did, you know beforehand that it would never appear in print. I am paid weekly for keeping my honest opinion out of the paper I am connected with. Others of you are paid similar salaries for similar things, and any of you who would be so foolish as to write honest opinions would be out on the streets looking for another job. If I allowed my honest opinions to appear in one issue of my paper, before twenty-four hours my occupation would be gone.
The business of the journalists is to destroy the truth, to lie outright, to pervert, to vilify, to fawn at the feet of mammon, and to sell his country and his race for his daily bread. You know it and I know it, and what folly is this toasting an independent press?

We are the tools and vassals of rich men behind the scenes. We are the jumping jacks, they pull the strings and we dance. Our talents, our possibilities and our lives are all the property of other men. We are intellectual prostitutes.

Font: Segons NoticiasERB: "El 25 de setembre de 1980, en un sopar de gala del gremi periodístic on ell era un dels homenatjats, algú va proposar un brindis per la Llibertat de Premsa." Aquest web ens dóna la font original: Labor's Untold Story, by Richard O. Boyer and Herbert M. Morais, published by United Electrical, Radio & Machine Workers of America, NY, 1955/1979.