Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alemany. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alemany. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de novembre del 2013

Perquè, segons entenia un altre pensador alemany, Martin Heidegger, 'la llengua és la casa de l’ànima', i som en el llenguatge. No ens realitzem substancialment, llavors, per exemple, en la nació, compromís històric, sinó en el vector de l’idioma, de l’ànima



Autor: Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 14 de març de 1937 - Barcelona, 1 de juliol del 2009), escriptor balear.


Foto: Barceló / Arxiu (treta de l'Avui).


Font: "Das Buch, die Himmel und die Erde / El Llibre, el Cel i la Terra / Books, Heaven and Earth / El Libro, los Cielos y la Tierra", discurs en l'acte de cloenda de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt, el 14 d'octubre del 2007. Podeu accedir al discurs complet clicant a l'enllaç d'aquest resum del discurs.


Context: I per significar el que això representa essencialment i accidentalment, recorro a un filòsof alemany, Johann Gottfried Herder, per a qui l’origen del coneixement i la seva expressió rauen en les sensacions de l’ànima i en les analogies que estableix l’experiència; o sigui, com deia fa un moment, en la vida inscrita en un espai i en el temps. La qual adquireix entitat artística i, fins i tot, transcendència secular a través del llenguatge, conducte del geni literari. Fruit aquest, al seu torn, de la individualitat de cada poble i persona conjugats, amb els seus muscles, intuïció i sensualitat, amb la seva ment desperta.
Perquè, segons entenia un altre pensador alemany, Martin Heidegger, la llengua és la casa de l’ànima, i som en el llenguatge. No ens realitzem substancialment, llavors, per exemple, en la nació, compromís històric, sinó en el vector de l’idioma, de l’ànima. Per tant, del món on som i que interpretem a cada frontissa conjuntural, en tots els seus camins i amb totes les seves criatures. El món d’ahir i el d’avui, com meditava un altre escriptor mediterrani, el grec Empèdocles:
Car, el que és jo, ja he estat un noi i una noia
un arbust i un ocell, peix del mar lluent d’escates.