dijous, 21 de febrer de 2013

Potser val la pena que ens fem l'autocrítica davant dels que, essent joves com tu, poden aprofitar la lliçó que ens van propinar a nosaltres i de la qual encara ens ressentim tots. Hi ha molts punts comuns entre vosaltres i nosaltres, i això és encoratjador, però que la feblesa i la bona fe no us faci a vosaltres el mal que ens van fer a nosaltres. Cor, sí, però al fons del tot com un més dels aliments per a les arrels de l'acció política, un entre molts d'altres




Autor: Joaquim Amat-Piniella (Manresa el 22 de novembre de 1913 - l'Hospitalet de Llobregat, 3 d'agost de 1974), escriptor, intel·lectual, activista cultural i polític, supervivent del camp de concentració de Mauthausen.


Carta completa:
Barcelona, 6 març 1973
Benvolguda Montserrat:
L'afecte que promou la teva lletra del 26 del mes passat m'ha "touché". Qui ho deia que joves i vells no es podien entendre? El que cal és desitjar-ho. Tanmateix, no estic d'acord amb la teva exculpació, si bé l'agraeixo.
Entenc que la nostra culpa generacional és haver fet més cas del cor que del cervell. En política, l'infern està empedrat de bones intencions i aquest va ser el nostre error. En una paraula: ho vam perdre tot, però per totxos. El fet que després purguéssim el nostre error no és excusa. I no és pas que cregui ara que ens havíem de carregar mitja humanitat. D'acord que nosaltres no podíem utilitzar els mateixos mètodes de l'enemic, però sí que en política cal disposar de tots els registres, com per tocar l'orgue i saber-los utilitzar amb oportunitat. Si no ho vam saber fer és per una incapacitat que jo crec culpable. Diràs que tot això és parlar per parlar i que no podem fer marxa enrera, però potser val la pena que ens fem l'autocrítica davant dels que, essent joves com tu, poden aprofitar la lliçó que ens van propinar a nosaltres i de la qual encara ens ressentim tots. Hi ha molts punts comuns entre vosaltres i nosaltres, i això és encoratjador, però que la feblesa i la bona fe no us faci a vosaltres el mal que ens van fer a nosaltres. Cor, sí, però al fons del tot com un més dels aliments per a les arrels de l'acció política, un entre molts d'altres.
Espero que ara estarem més d'acord i no diràs tants "no" seguits. D'altra banda, uns "no" que m'han fet content, per què negar-ho?
No veig en Planes gaire sovint, però penso trucar-lo un dia d'aquests i veure de concertar una entrevista amb tu. Ell m'ho agrairà, n'estic segur, i a mi em plaurà molt de tornar-te a veure
Afectuosament, 


Font: Carta a Montserrat Roig, 06-03-1973. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Montserrat Roig.
  Vista al web de Joaquim Amat-Piniella.






Imatge 1: Montserrat Roig i Joaquim Amat-Piniella.


Imatge 2: Capçalera del web de Joaquim Amat-Piniella. Hi podem llegir: "Foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses em van saber dir del que havia significat l'infern nazi." (Montserrat Roig)


Imatge 3: Carta de Montserrat Roig a Joaquim Amat-Piniella que va precedir la carta de la citació, 26-02-1973. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Montserrat Roig.