Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista. Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 274.
Context: Alguns autors afeccionats a observar el que els succeeix (a ells mateixos) –és a dir, els moralistes– han fet observar que el fenomen de l'estiuet de Sant Martí es produeix d'una manera intermitent en la vida humana a mesura que hom va envellint. Es va passant la vida, el cos va entrant en la inexorable, inevitable decadència, i de sobte apareix un moment de retorn a la vida: la constitució personal sembla fer-se més vigorosa, la imaginació es desperta i s'agita, una ombra d'il·lusió passa pel pensament, hom entra en el desig de fer una francesilla i d'estirar una mica les cames. És bonic. Però aquests estiuets humans solen ser de resultats una mica incerts. Sempre són vagorosos. Moltes vegades són suspectes. De vegades acaben bé: no gaires vegades. Altres vegades acaben tornant a casa –vull dir a les partes de casa– amb la cua no gaire dreta. Quan en el temps de la joventut es mosseguen les primeres fulles seques de la desil·lusió –i perdonin aquests símils literaris que resisteixen a penes el sentit del ridícul– descobreix que aquesta botànica és una mica insípida. Ara aquestes fulles són molt amargues i de digestió molt difícil.
L'estiuet de Sant Martí, com a fenomen empíric i d'escassa solidesa en la successió de les hores, és molt normatiu, per la marxa general de la vida.
Foto: Del Diari de Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada