Només un cos de dona em fa feliç/ i ara el descric tancant, solemne, els ulls

Autor: Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre del 2003), poeta català.

Poema complet:
Ho deixo tot, però estreno claror.
Faré un pas més i fugiré de mi
per preservar l'empremta d'un desig
que sé que mai no m'abandonarà.
Perdre la hisenda em dona llibertat.
El mirall s'ha trencat en mil bocins
i en cadascun m'hi veig, desmesurat.
Amor, amor que em crides quan no hi soc.
¿per quins camins massa sovint te'm perds
si et duc al sexe, al cor i als pensaments?
Ho deixo tot i aprenc codis secrets
en el silenci lúcid de la nit.
Demà em dibuixaré en una paret,
demà passat, si em vaga, faré el mort
i al tercer dia ressuscitaré.
Després els versos es riuran de mi
i jo em riure dels versos, complagut.
Seré molts o potser no seré cap.
Ho deixo tot, aprofiteu-se'n, gent.
Al que no soc li agrada el desgavell.
Tot el turment em turmenta ben poc.
Només un cos de dona em fa feliç
i ara el descric tancant, solemne, els ulls.
Espero el llamp que m'ha de redimir.
A poc a poc, em posaré dempeus.
S'apropa el gran moment. Ho deixo tot.
 
Font: "Punt i final". A: Llibre de les solituds (1997). Vist al web del Centre Excursionista d'Esplugues.

Imatge: Solon de Mel (pseudònim de Guillermo Luzuriaga). Libro prohibido. Manzanas del paraíso y otros poemas. Mèxic, anys 50. Novena edició. (18.5 x 12 cm). Il·lustracions de José Bardassano. Vista al bloc Galeria d'imatges X.