dimarts, 8 d’octubre del 2013
Llegeixo poemes a l'atzar, llegeixo gairebé sense pensar en el que veig. Quan em trobo un vers trist, sento a l'ànima com una carícia. No és que m'alleugi la tristesa aliena, és que em sento menys sol
Autor: Ángel González (Oviedo, 6 de setembre de 1925 - Madrid, 12 de gener del 2008), poeta espanyol.
Font: Nada grave. Madrid: Visor, 2008.
Original:
Leo poemas al azar,
leo casi sin pensar en lo que leo.
Cuando me encuentro un verso triste,
siento en el alma como una caricia.
No es que me alivie la tristeza ajena;
es que me siento menos solo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada