Tant se val que retorni una nit amb mil estels/ o un dia tebi i dolç com la fruita assolellada,/ que no trobaré pas el seient que fou per al meu pes/ en el tren del temps, sempre en marxa i sempre present…

Autor: Joaquim Amat-Piniella (Manresa el 22 de novembre de 1913 - l'Hospitalet de Llobregat, 3 d'agost de 1974), escriptor, intel·lectual, activista cultural i polític, supervivent del camp de concentració de Mauthausen.

Nota: Aquest any en fa 100 que va néixer l'autor. 

Poema complet: 

Ho deixí tot per anar amb les aigües lliures
i molta terra estranya ha precisat la meva absència.
Però el món distret no ha parat la seva dansa
i canvis hauran vingut, indiferents al meu parer…

Tant se val que retorni una nit amb mil estels
o un dia tebi i dolç com la fruita assolellada,
que no trobaré pas el seient que fou per al meu pes
en el tren del temps, sempre en marxa i sempre present…

Ho deixí tot per anar amb els vents indòmits
i núvols metàl·lics guarden el meu captiveri.

Font: Del poemari Les llunyanies. Poemes d'exili (1940-1946). Barcelona: Columna-L'Albí, 1999. Vist a Vilaweb.



Imatge: Capçalera del web de Joaquim Amat-Piniella. Hi podem llegir: "Foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses em van saber dir del que havia significat l'infern nazi." (Montserrat Roig)