dimarts, 23 d’abril de 2013

Aleshores ella venia, sempre olorosa, benigna, amb les flors, i tancava fora, lluny, la sofrença del pobre drac, i deia molt suaument els nostres petits noms, i ens somreia


Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.


Font: "Les roses recordades". A: El caminant i el mur («Les ombres, el riu, el somni perdut», IV). Edició filològica de Rosa M. Delor (Edicions 62, 1989), que anomena al peu referències biogràfiques i literàries (Dante, Rilke). Vist a Darabuc.cat.


Poema complet: 

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.