Quan senti que algú parla amb la seva càlida veu, jo em quedaré ben mut. Ningú no em veurà.

Autor: Eudald Puig i Mayolas (Manlleu, 1948 - 2013), poeta.


Poema complet: 

Un cel espès aombra la ciutat.
Gira una grua, ronca un helicòpter.
Però hi ha una cosa més certa dintre meu:
que sempre viuré a la casa del turó com un hoste fantasmal,
assolellat o a l’ombra d’una alzina.
Miraré com esclaten els borrons de primavera
i com canta la deu dins el fullatge,
oloraré l’aigua clara entre els cavallons
o veuré caure la neu a l’hivern;
de nit, caminaré per les estances
i no despertaré a ningú.
Quan senti que algú parla amb la seva càlida veu,
jo em quedaré ben mut. Ningú no em veurà.


Font: Últim poema de La vida entredita. Barcelona: Proa, 2006, 56 p. (Premi Ciutat de Terrassa, Agustí Bartra 2005). Vist a Núvol.


Foto: Carles Mercader Fulquet.