Font: pàg. 32 de Cartes mortes (Barcelona: Males Herbes, 2014).
Una mica més: "Allò escrit roman i suavitza una mica la tortura d'allò que s'ha pensat una i mil vegades. No parlo d'exorcismes, però sí d'auxili. El pensament concatenat potser és més com la melodia sentida per primera vegada. Allò escrit sens dubte es pot repensar, revisar, rellegir, reescriure, variar: però ja és un punt de partida diferent. És gairebé una cosa ferma, tangible i representa alhora un trencament. No sé explicar-li-ho millor."
1 comentari:
Gràcies per la deferència. Gràcies, sobretot, per llegir el patracol. Quan no puguis més, ja saps: finestra avall i a córrer.
Publica un comentari a l'entrada