divendres, 17 de maig de 2013

La gent es disculpa més del compte, tothom té por de ser dolent i això produeix una literatura per a bebès. Una bestiesa. No és així com es creix



Autora: Sophie Divry (Lió, 1971), escriptora francesa. Diu: «Me gustan las berenjenas, el aceite de oliva y las mermeladas de mi madre, me horrorizan los coches, no tengo teléfono móvil, soy feminista y le tengo fobia a las puertas abiertas. Soy alérgica a los ácaros, los gatos y los ríos. Me parece que no se habla lo suficiente de Jacques Roubaud y de Claude Simon, y que hay demasiado ruido mediático en este mundo. No me gusta comprar un libro sin saber lo que lleva dentro.»


Font: La signatura 400. Barcelona: Sd·edicions, 2012. Traducció: Patrícia Boldú. ISBN: 978-84-92607-91-4. Vist a Els orfes del senyor Boix.


Nota: Segons l'editorial: "La signatura 400 és un monòleg lleuger, cínic i divertit on es descriu la vida d’una bibliotecària malavesada i neuròtica que ha estat relegada a la secció de geografia d’una biblioteca pública. La protagonista, una sense nom solitària i conca —per un desengany amorós— i, per descomptat, maníaca de l’ordre i la planificació, menysprea la fantasia i l’extravagància, i es regeix per un principi universal: la CDU com a part fonamental de l’ordre de les coses.
Una irònica reflexió sobre el paper de les biblioteques, els bibliotecaris, els lectors i, en definitiva, sobre la classificació universal de l’individu. Finalment, una oda als llibres i als lectors.
Sophie Divry viu actualment a Lió, des d’on excerceix com a periodista a la redacció de la publicació independent La Décroissance. Amb La signatura 400 debuta amb èxit en el món literari."