dimecres, 22 de maig de 2013

Per consiguient, ês igualment d’una incultura superlativa o de mólta mala fe, escampà o avalà qu’es Baléà ês a n’es Català lo que s’andalús o mejicà son a s’Español. Cuand resulta que s’esctruttura llingüística d’es Baléà (artículs, preposissións, pronoms, conjugacións verbals, etc.) ês diferenta a sa d’es Català. Mentras que s’andalús, es mejicà, es venessolà, etc., y s’Español tenen tots sa matéxa estruttura y lo únic qu’elza diferensía un poquêt ês sa fonètica y un vocabulari particulà




Autor: Academi de sa Llengo Baléà [sic].


Font: Punt II del Dittamen de s’Academi. Vist a La Veu del País Valencià,


Context: 2.- Considerand qu’ês  indudabble  que s’Italià,  es  Gallèg,  es  Português,  es Castellà, es  Valencià,  es  Baléà,  s’Aragonês,  es  Bable,  es  Lleonês,  es  Càntabro  y  es  Català, tenim  un  matex  sistema  llingüístic  hereuad  d’es  Llatí,  ês  d’una  incultura  superlativa  o  de mólta mala fe, assegurà que Baléà y Català ês lo matex, y que, lo que mos separa d’es català son únicament sas séuas fonèticas.  Tots  aquéys  idiomas  estàn  estrutturads  pe’sas  séuas  respettivas  gramàticas,  emb sos séus caràttes morfològics y sintattics qu’elza diferencían. Per consiguient, ês igualment d’una incultura superlativa o de mólta mala fe, escampà o avalà qu’es Baléà ês a n’es Català lo que s’andalús o mejicà son a s’Español. Cuand resulta que s’esctruttura llingüística d’es Baléà  (artículs,  preposissións,  pronoms,  conjugacións  verbals,  etc.)  ês  diferenta  a  sa  d’es Català. Mentras que s’andalús, es mejicà, es venessolà, etc., y s’Español tenen tots sa matéxa estruttura y lo únic qu’elza diferensía un poquêt ês sa fonètica y un vocabulari particulà.