dimecres, 22 de maig de 2013

"La llengua ié la qui trebaia" (El Temps, núm. 79, 23-29 de desembre de 1985).Proposem doncs que, entre d'altres milers, a la propera edició del 'Diccionari diferencial valencià-català, català-valencià', s'hi afegeixin les següents equivalències diferencials: Eduart-Eduard; deute-txep i per tant Banca Catalana-Txeperudeta; Com se Digui-Lerma; rei-Juan Carles; reina-Consuelo; llevant-ponent; ponent-llevant; blau-Blau; valencià-txe; txe-Guevara; sant-Psan; psan-Guia; Guia-cicerone; Nicolau-Nicolás; Nicolàs-Fúlvia; joguet-Tatay; Tatay-moral; moral-morera; morera-lavabo de senyors en terra de moros; abans-moros; moros-que catalans; que catalans-què collons



Autor: Ramon Barnils i Folguera (Sant Cugat del Vallès, 13 d'octubre de 1940 - Reus, 14 de març del 2001), periodista català. 



Font: De l'article "La llengua ié la qui trebaia" (El Temps, núm. 79, 23-29 de desembre de 1985).