Font: "Marta Rovira", article publicat a El Singular Digital (20/05/2013).
Context: És molt bo que l'independentisme s'estigui omplint de dones -especialment de dones maternals, sexualment neutres, i no com algunes dirigents i diputades unionistes que només inspiren vicis. En aquest país les dones acostumen a ser molt més consistents que els homes. Entre els homes catalans hi ha una quantitat immensa d'estaquirots i de fantasmes. Si Catalunya fos un país lliure potser les nostres dones s'espatllarien, però així d'entrada sembla que podrien arribar a ser un exemple de civilització per tot Europa, sobretot ara que vindran polítiques cada dia més austeres. A diferència de la virilitat, l'instint maternal no ha estat massacrat per la política i s'expressa amb més contundència i naturalitat. La proliferació de dones com la Marta Rovira a primera línia de l'independentisme és la millor prova que la separació d'Espanya ha deixat de ser un ideal d'herois i somiatruites i ha passat a ser un tema de supervivència. Les dones sempre han tingut un paper destacat en els millors moments de la nostra història. Sigui en la victòria de Montjuïc o en la defensa de Gal·lípoli, o sigui inspirant els artistes modernistes. A mi Mas i Junqueras ja m'agraden però quan veig la senyora Rovira estic més segur que no hi ha marxa enrere. Si voleu podeu trobar l'afirmació masclista, però quan les dones virtuoses d'un país es calcen els pantalons és que s'ha acabat el bròquil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada