dimecres, 5 de setembre de 2012

Deia Santiago Rusiñol que els militars amb medalles al pit li feien pensar en les botigues de poc gènere, que tot ho posen a l'aparador

Autor: Manuel Cuyàs i Gibert (Mataró, 28 d'agost de 1952), escriptor i periodista.

Citació més llarga: Quan n'ha de passar una de grossa, a Espanya sempre dringuen les medalles dels militars. De vegades han fet soroll de plom, i llavors la cosa ha acabat molt malament; de vegades han sonat com les llàgrimes de vidre de les làmpades dels pisos de l'Eixample de Barcelona quan algú camina pel pis de dalt, i llavors han acabat en asonadas i pronuciamientos i amb Pau Garsaball exclamant “ara anem bé”, però en l'actualitat, dispensi, coronel, fan remor de llauna i d'aquelles peces de fireta de les cuines que els Reis portaven a les nenes. Fins i tot el Pau Garsaball de la ciutat cremada valora ara la possibilitat independentista. Deia Santiago Rusiñol que els militars amb medalles al pit li feien pensar en les botigues de poc gènere, que tot ho posen a l'aparador. No sé si la cita s'adapta al que anem dient en aquest article, però una idea sempre porta a l'altra i m'ha vingut de gust exposar-la. Alguns amics m'aconsellen no fer cabal del coronel Alamán, perquè és atribuir-li importància, però és que jo he fet el servei i discutir amb un coronel fa una certa gràcia.
Per sobre del seu cadàver, mon coronel? Quedarà ben planxat.

Font: De l'article d'opinió "Coronel" (El Punt Avui, 05/09/2012).