dimecres, 27 de març de 2013

t'has assegut –no sé com ho hauràs fet– damunt mateix l'entrecuix meu, absorta i amb el cos dret, i com transfigurada, has practicat un coit dels que hom recorda. M'has dessucat, i has restat molt cofoia


Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.


Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.


Font: "Poema IX" de "Les acaballes de Catul". A: Obra completa 3. Manual de conformitats. València: Editorial L'Estel, 1974. Vist a Anotacions rizomàtiques.



Poema complet:

El teu car fill, un mamonet encara,
s'ha despertat al llit on tu i jo ho fèiem.
Hem acabat la nostra febril feina,
i en jeure, nus, escampats sobre el llit,
per aquell son suavíssim que ens pren,
el tendre fill de les teues entranyes,
que tinc motius per dir-li fill de puta,
ha començat a cridar i jugar,
pujant al teu amorosíssim cos,
caient, feroç, des de la doble alçària
dels pits al dolç entrecuix, llençant crits.
Encara més, se m'ha pujat a mi
i ha descobert la meua artilleria.
Li he deixat fer tot allò que ha volgut,
no amb sentiments, precisament, de pare,
sinó, més bé, de Tiberi, segons
ha repetit Suetoni, el cabró.
L'has agafat i l'has deixat a terra
i has ocupat, furiosa, el seu lloc,
t'has assegut –no sé com ho hauràs fet–
damunt mateix l'entrecuix meu, absorta
i amb el cos dret, i com transfigurada,
has practicat un coit dels que hom recorda.
M'has dessucat, i has restat molt cofoia.