Context: Una de les característiques més segures i singulars, i que no cal demostrar, de la intel·ligència és la immoderació, la no temprança, la no temporització. Un lleó, per exemple, és temperat per natura. La prova irrefutable del que dic és que en totes les llengües hi ha quantitat de mots i expressions que indiquen el concepte de la temperància i la voluntat de ser temperats. I totes les religions no diuen altra cosa. És ridícul, per tant, dir que esdevenir assossegats no costa res: és un acte contra natura, contra la natura de la intel·ligència. I és la cosa més cobejada. Si fóssim realment valents, planerament no voldríem ser intel·ligents de cap manera i, si això no pot ser, destruir-nos d'una vegada. Aquest és el conflicte.
Font: El canvi: Des de l'Eixample. Barcelona: Editorial Empúries, 2010.
Foto: Carles Fargas.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada