dilluns, 15 d’abril del 2013

Partint de la base que això mal anomenat Espanya és més ficció que Naranjito dopant-se amb llimones caducades, ens hem alimentat d’ombres, mentides, farses i enganys


Autor: Francesc Canosa (1975), periodista, doctor en Comunicació i professor de la FCC Blanquerna (Universitat Ramon Llull). És director de l’editorial Trípodos. Crític literari d’El País i guionista de documentals per a televisió. Ha treballat com a reporter i guionista (TV3, Canal 9, Canal Estilo, Antena 3 i Tele 5) i també a la premsa. 


Context:

La ignorància ha fet creure a tota la humanitat que Plató era grec, però no: era català. Perquè a l’únic lloc on continua dempeus la Caverna és a l’estat espanyol. Això, el llibre del company Jofre Llombart, Desmuntant la caverna. Respostes a les mentides que ens volen fer creure , ho mostra platònicament. Continuem entre ombres. Partint de la base que això mal anomenat Espanya és més ficció que Naranjito dopant-se amb llimones caducades, ens hem alimentat d’ombres, mentides, farses i enganys. Així en plural: en mega-super-hiper plural. Perquè ara que fa anys de la proclamació de la República cal recordar que, ja aleshores, com sempre-sempre ha passat un savi-savi espanyol com Miguel de Unamuno ja titllava el català de “jerga artificial”. Ara també el volen convertir en diàleg d’un entrepà de pati d’escola. Si els savis espanyols històricament diuen això, què no volen que digui el poble? Era el 1931 quan l’Espanya republicana també parlava de “diàleg”. Quan els catalans també es creien i fomentaven el diàleg. Ho dic perquè ara que hi ha aires de canvi de règim no siguem tant desgraciats de creure en el diàleg d’una III República o d’una III Pansició. O algú creu que l’infeliç de la cova se’n va anar a dialogar amb els fabricants d’ombres per poder sortir a l’exterior i veure el Sol? Va buscar ell la sortida! O és que potser algú creu que a la vida sempre i tothom està obligat a entendre’s? Ja puc dialogar amb un cactus, ja. Jo li diré: “Dialoga, cactus!!!!” I què creuen què em dirà la criatura? No diuen que volem la veritat? Doncs la veritat és que, des de el temps de Plató, fins ara, la gent, els animals, les plantes, molts cops, no s’entenen. No s’entenen les persones, les parelles, les empreses, els croissants, les caderneres... Aquesta és la veritat. Entendre’s no és una obligació, ni un decret llei, ni una constitució. Hem d’entendre que també podem no entendre’ns. Això no és només acceptar la veritat, la realitat, sinó també un acte de llibertat. La vida és diàleg, però també monòleg: O caverna, o Sol.  


Font: De l'article "Plató era català" (El Singular Digital, 13-04-2013).