dimecres, 28 de març de 2012

Qui ha fallat no ha estat el poble; després de tres-cents anys de persecució legal, cinc-cents de desídia, avui, a l'entrada del segle XXI, la nostra llengua continua essent la del poble, que ha superat la desídia primer i la voluntat després dels poders dominants

Autor: Ramon Barnils i Folguera (Sant Cugat del Vallès, 13 d'octubre de 1940 - Reus, 14 de març del 2001), periodista català.

Citació més llarga: Aquest llibre [Sabotatge a la llengua] demostra que sempre, i sobretot ara, ens calen polítics. Que allò que més ens cal en aquest moment de la nostra història no són ni guerrers ni resistents -si no és el mateix-, ni gent que tingui raó -gent que raoni, intel·lectuals-. De resistents per sort en tenim més que un frare en beneiria, de raonadors -de filòlegs i periodistes, va- més que un foc no en cremaria, afortunadament. Els raonadors ja ens han deixat teòricament clar que som i quin és el nostre paratge. De guerrers o resistents ja en tenim prou perquè els nostres enemics, com els qualifica sense treva Miquel Bauçà, es veuen obligats per la conjuntura internacional a utilitzar les armes de la democràcia; i amb democràcia, per subtilitzada que estigui, qui té la paella pel mànec no són ni els militars ni els profetes sinó els simples, oliosos, odiosament pràctics polítics: els administradors de les nostres coses que els raonadors raonen i els resistents revifen.
Llegint aquest llibre hom s'adona que qui ha fallat no ha estat el poble; després de tres-cents anys de persecució legal, cinc-cents de desídia, avui, a l'entrada del segle XXI, la nostra llengua continua essent la del poble, que ha superat la desídia primer i la voluntat després dels poders dominants.
Llegint aquestes pàgines hom no troba documentats atacs contra la nostra llengua procedent del poble, de la ciutadania, del ciutadà. Els atacs contra la llengua del poble i de la ciutadania, documenta el llibre, provenen dels col·lectius que han pretès i pretenen dominar aquest poble i aquesta ciutadania. I no res és més eficaç per a dominar que dominar la llengua, única expressió perfecta del tot individual, i col·lectiu [...]

Font: "Pròleg" del llibre Sabotatge a la llengua: les armes legals contra el món català, Mallorca, segles XVIII-XX, de Rosa Maria Calafat. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 1999, p. 9-10.